Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles) Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Francesc Riera i Premafeta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Josep Sicart Martínez (Bonastre) i Lluís Tetas (Calafell).
Excusen l’assistència en Joan Latorre i Solé (Santa Oliva) i Jaume Pardo (Torrelles de Foix)
En Josep Solé proposa realitzar unes petites modificacions en el nostre blog, present a la pàgina web de l’IEP, sobretot perquè siguin de més fàcil identificació les nostres actes. Proposta que ha estat acceptada.
Comenta el correu que el nostre company Ramon Marrugat li va fer arribar a ell i a en Tetas suggerint l’activació de la possible publicació de la tesi doctoral de Joan Hugué i Rovirosa sobre toponímia de Calafell, tesi que actualment es pot consultar en xarxa.
Comenta també els documents que ens ha fet arribar en Joan Latorre, extrets del llibre de Fermí Alari i Isidre Papiol. Un any i un dia a l’estraperlo (Col·lecció Miscel·lània Calafellenca, núm. 5, Calafell, 2022), on apareix la paraula “prua“, assenyalant-se, en nota a peu de pàgina, que es tracta d’una forma dialectal de “proa”. En Tetas afirma que a Calafell s’usa “prua” per referir-se a “proa”. Corregim el dit en una reunió anterior on es deia que a Calafell hi havia una casa coneguda per “pua” quan, en realitat és “prua“. En Solé llança la hipòtesi, que tal vegada es tracta d’una forma importada dels ports pesquers de les Terres de l’Ebre –és sabut que els caleros, especialment, van colonitzar tota la costa catalana, i Calafell no en seria una excepció. Avalaria la hipòtesi el fet que els protagonistes del text al·ludit són dos joves que van a Amposta on un d’ells hi té parents. Amb tot, no es deixa de dubtar d’aquesta associació per raons que ja han estat indicades en anteriors reunions.
El llenguatge parlat, també l’escrit abans de la normalització lingüística, sempre ha donat lloc a transformacions i/o deformacions. S’ha donat tota una pluja d’exemples, com ara “Còdols” = “Codros” = “Cuadros“; “Cuadrell” = “Quadrell”; “Paduell” = Padruell”, etc., etc.
En Lluís Tetas ens diu que continua alimentant el seu més que interessant bloc http://toponimiavilafranca.blogspot.com, en diferent intensitat segons inspiració o època.
S’ha parlat de topònims relacionats amb jocs. Així, del “carrer del Joc dels Trucs” a Cubelles; de la “plaça del Trinquet”, que era un frontó; del desaparegut topònim “carrer de la Palma”, però no el seu ús popular, a Sitges, on hi va haver un efímer Casino; del “Joc de Pilota” present en diferents poblacions penedesenques com a carrer o plaça i fins i tot renom, malgrat que s’han perdut les regles de dit joc, és dir que no sabem de quina forma s’hi jugava.
A Sant Sadurní existeix el “carrer de les Àrpies” que creiem topònim relacionat amb alguna peça de carruatge; provinent, potser “d’arpiots” una eina de pagès que s’usava per arrencar patates o per remenar fems… En Vicenç Carbonell ens diu que la comissió municipal de toponímia va arribar a un acord amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per batejar els noms dels carrers d’una urbanització amb noms d’eines de pagès, però que a les plaques, finalment, no s’hi van posar els dibuixos de les dites eines al costat dels noms, de manera que només es va complir amb una part de l’acord.
En Jaume Montaner ens diu que el 1857 es va donar nom a una cova, “Cova de Fra Joan Garí”, que, sembla, va ser monjo a Montserrat.
Es parla del “camí de Sagraments” present en forces poblacions, que equival a “camí de missa”. En Morgades ho exemplifica a l’existent a Torrelavit i que dirigeix a la capella de Sant Martí Sadevesa. El capellà, un cop acabava de dir la missa en dita capella, transportava les hòsties consagrades sobrants a Torrelavit, i d’aquí el nom que se li va donar a dit camí.
Es comenta que els propietaris de finques tendeixen a eliminar camins, que una forma de conservar-los és posar-li nom.
S’anomenava Camí Ral o Real al camí principal que unia dos pobles. També hi ha les carrerades reals, així al Garraf, la “Carrerada Real” s’iniciava a la Talaia que era el punt d’encontre dels ramats de Cubelles, de Vilanova, etc., i seguia tota la carena de l’Àguila per baixar cap a la Cogullada i a la riera de Vilafranca.
Es comenta el diferent nom que rep una mateixa riera segons el seu tram; així passa, per exemple, amb les rieres d’Olesa de Bonesvalls, de Begues, de Ribes i de Sitges, que és la mateixa. Normalment, el criteri seguit, és del poble en qüestió fins a arribar al següent, és a dir, seria riera d’Olesa de Bonesvalls fins a arribar a Begues; riera de Begues fins Sant Pere de Ribes; riera de Ribes, el tram que va des d’aquesta població a Sitges, i riera de Sitges fins a desembocar a la mar.
Es comenta que a una població penedesenca hi existí “l’Avenida División 4ª de Navarra”, topònim d’origen franquista, i que quan va tocar fer el canvi de noms se li va posar “Avinguda Sancho IV de Navarra”, pensant, potser, en què es corregia un error.
En Jaume Montaner comenta que a Canyelles, la casa que havia estat coneguda per cal Bessó ara es coneix per ca la Fornereta, i a l’inrevés, ca la Fornereta avui es coneix per cal Bessó.
En Josep Segura que enriqueix el nostre patrimoni toponímic mitjançant la recerca onomàstica en origen a Torrelles de Foix, ens explica un petit tram de les seves investigacions. El seu camí l’ha dut fins a can Rossell de la Costa, a Santa Margarida i els Monjos, ens diu, però, que avui ja no existeix cap rastre de la masia en pertànyer a terrenys de la cimentera. Que seguin els Solé de Roset de Pontons arriba a Vila-rodona… Cal Noya del Curri, masia sota el Castellot (Castellví de la Marca) que es van emparentar amb els Sans de la Gornal…
Es parla de programes informàtics de genealogia (Ager, Gerum, Geol).
En Josep Sicart ens diu que, de moment, ja disposa d’un miler de topònims de Bonastre. També ens indica que col·labora amb la Wikipedia de Catalunya, on s’hi editen topònims i que se n’hi van incorporant. Al llistat de la Wikipèdia, els topònims que hi figuren en color blau són els ja fets o editats (amb fotografia inclosa) i en vermell, els que estan per fer. El llistat l’han fet basant-se en el nomenclàtor dels termes, amb el Coromines, amb l’Enciclopèdia Catalana, amb el mapa de l’ICC… Ens diu, també, que el 2019, a Bonastre, es va crear una associació de defensa i conservació que es dedica a refer camins que han estat d’ús públic, barraques i marges, fonts… Així han recuperat la “Font del Rector“, topònim que ja ningú coneixia.
Ignasi Muntaner ens fa cinc cèntims del seu article “Súbur” publicat a Noms. Revista de la Societat d’Onomàstica, núm. 17, 2022, on intenta demostrar que l’antic topònim Súbur, que des del romanticisme es creia que corresponia a Sitges, en realitat correspon al jaciment ibèric situat al puig d’en Figueres en terme de Subirats, que a Sant Sadurní d’Anoia coneixen per Puig del Cocodril. El dit jaciment ocupa un espai d’una hectàrea i mitja. El topònim Subirats provindria de Suburat que significaria territori al voltant de Súbur. Les excavacions del jaciment es van fent des de 2017.
Josep Piñol i Francesc Riera ens mostren la seva fitxa sobre la masia dels Tres Trulls, il·lustrada amb fotografies, dibuixos (d’en Amigó) i mapes, convenientment enquadernada. Es tracta d’una fitxa especial donat el ric arxiu que hi han trobat i treballat.