Celebrada a Canyelles (Garraf), el 18 de juny de 2022, de 17 a 19 h.
Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles) i Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles)
Excusen l’assistència en Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Francesc Riera i Prenafreta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats) i Josep Segura i Estalella (Vilafranca).
S’ha iniciat la conversa tot parlant de topònims difícils d’identificar, és a dir, d’aquells dels quals s’ha perdut el seu ús, tant en la parla com en la documentació “recent” o contemporània. El tema ha estat estimulat pel company Josep Piñol que en troba entre els papers de la masia dels Tres Trulls, i que treballa juntament amb Francesc Riera. Davant d’un topònim d’aquest tipus, com saber el lloc a que es refereix?, quin altre topònim el substitueix avui? No tots presenten, en quest sentit, el mateix grau de dificultat…, les afrontacions, si en disposa, poden esdevenir pistes; resseguir la identificació dels seus propietaris en pot ser una altra… ens trobem doncs en casos que exigeixen un xic d’investigació, així com també un xic de sort, com el científic que treballa en la recerca d’una fórmula per solucionar el problema que té plantejat.
Havent gaudit, avui, després de llarg temps d’absència en les nostres reunions, de la presència del nostre company Joan B. Morgades, summament interessat pel significat dels topònims, no hem pogut deixar d’especular sobre alguns d’ells. Així, per exemple, sobre el topònim Prua (Can Benet de la Prua) que dóna nom a un llogaret del terme de Sant Sadurní d’Anoia, d’on n’és fill en Josep Piñol. Si bé l’estudiós Coromines va deixar dit que Prua prové de Pruna (fruit), la hipòtesi més creïble és la forma que adopta el terreny situat davant mateix del poble, i que en unir-s’hi dos torrents sembla la proa d’un vaixell; terreny que també se l’anomena Prua. Es planteja llavors el dubte: com és possible que un lloc tant de terra endins hagués estat batejat amb un nom propi de zones marítimes, de platges i de ports…, dubte que queda diluït en pensar sobre la mateixa formació del llogaret, entre els segles XVII i XVIII, és a dir, en plena expansió de la vinya i que el vi si que arribava les platges, i amb ell comerciants i propietaris, encara que fos cert que la gran majoria de la població pagesa no conegués les costes. No parlàvem a l’interior reunió que la masia dels Tres Trulls (Sant Llorenç d’Hortons), ben terra endins, havia estat comprada per un comerciant sitgetà?
Muntaner, amb tot, aporta l’objecció fonètica. En català les “o” àtones, i només elles, es pronuncien “u”, i la “o” de Proa, no és àtona sinó tònica; de manera que aquesta regla o fet dificulta l’acceptació de Prua com a provinent de Proa.
Es comenta que a Calafell existeix el topònim La Pua, que és el nom d’una casa, com ho té escrit el nostre company Lluís Tetas en un obra seva.
En Morgades ens proposa discutir sobre el topònim Creixa (ermita de Santa Creu de Creixa). Creu que pot provenir de Creixen (planta que sol créixer en zones d’aigua neta). Al cementiri de dita ermita s’hi solen enterrar els habitants de can Canals i els de La Fotesa. Hi passa, proper, el torrent de la Santa Creu.
En Josep Piñol ens dóna a conèixer un llibre de toponímia, de Enric Garcia-Pey, Recull onomàstic de Lliça d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona, editat per l’ajuntament el 2010.
Jaume Montaner, qui ja esta treballant els noms de lloc de Canyelles, vol aclarir, davant topònims com cal Joan Gori, què s’ha de considerar com a pròpiament topònim i què genèric, és a dir, si cal considerar-ho “Joan Gori, cal” o “Gori, cal Joan” o dit d’altra manera, si el topònim comença per J o per G. Se li diu que el correcte és la segona opció: “Gori, cal Joan”.
S’ha parlat d’alguns topònims inspirats en les guerres d’Àfrica, com el Gurugú, al Garraf; o La Cabila, a Vilaseca…
En Josep Solé informa que ha assistit a la reunió convocada per la nova Junta de l’IEP, aquest matí, a l’Escorxador de Vilafranca del Penedès, i a la que estaven convidats a participar-hi els caps de secció.
Una de les primeres coses de les que hem estat informats –diu en Solé- és que l’actual Junta té caràcter de provisional, que s’ha donat un any per constituir un Junta més estable, cosa –i això és opinió personal d’en Solé- que parla de la crisi en què ha deixat la institució l’anterior presidència, cosa de la que no ha volgut estendre’s més.
En quan al seu discurs a dita reunió s’ha basat en tres punts:
Primer: la nova incorporació al Grup d’Estudis Toponímics d’un nou membre, en Jaume Montaner, cosa que indica que estem en forma, doncs sempre va bé l’entrada d’aire fresc.
Segon: la incorporació al blog de toponímia –accessible des de la pagina web de l’IEP- d’una “revista” de temes toponímics, on de moment ja hi ha dues entrades, i que està oberta a qualsevol que tingui alguna cosa a dir sobre dits temes.
Tercer: “La toponímia del Penedès” que està construint la secció de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que disposa de tècnics informàtics de primer ordre, en base a les fitxes que en Vicenç Carbonell ha anat treballant durant uns seixanta anys. Actualment estem en converses perquè el resultat també sigui accessible des de la web de l’IEP.
També hi han parlat els representants de les seccions d’Art, d’Arqueologia, etc. En quan a temes generals s’hi han tocat diversos temes, com el de la gestió del magatzem, el de l’edició de publicacions, etc.
Finalment, i complint amb la promesa que varem fer a l’anterior reunió, se li han donat a en Jaume Montaner set o vuit llibres de toponímia penedesenca.