Notícia a Penedès TV: Llibre blanc de la cultura

01 de maig de 2012
rtvvilafranca.cat
Goretti Martínez

L’Institut d’Estudis Penedesencs editarà un llibre blanc de la cultura del Penedès, resultat de les properes Jornades que faran a la tardor Entre les diferents activitats que es preparen des de l’Institut d’Estudis Penedesencs per celebrar els seus 35 anys, hi ha les 23enes Jornades d’Estudis Penedesencs, que aquesta edició se centraran en la Cultura al Penedès.Com explica el president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, en Ramon Arnabat, la voluntat és analitzar el present, el passat i el futur de la cultura al Penedès, I el més important, que d’aquí en surti un llibre blanc sobre la cultural al Penedès.

Les jornades es desenvoluparan entre finals d’octubre i primers de novembre, amb sessions a Vilafranca, el Vendrell i Vilanova i la Geltrú.D’altra banda, la presentació d’aquestes jornades va servir per presentar la publicació que recull les conclusions de les jornades del 2012, en que es va enfocar el futur del Penedès. El volum es titula “El Penedès a la Catalunya del segle XXI”

Així mateix, Arnabat presentava també la tercera trobada d’historiadors penedesencs, organitzada per la secció d’història de l’Institut d’Estudis Penedesencs, i que se celebraran a Cubelles el proper 5 de maig.

El lema de treball d’enguany serà les recreacions històriques, en que es presentaran diferents experiències, com per exemple la del “Mata-degolla de 1714 a Sant Quintí de Mediona.

Notícies a Penedès TV: Es presenten les rutes de la Guerra Civil

Anotació

23 de març de 2012
rtvvilafranca.cat
Josep M. Soler

El Penedès disposa de tres rutes senyalitzades per donar a conèixer els elements patrimonials més destacats relacionats amb la Guerra Civil a la comarca.

El Consell Comarcal, l’Institut d’Estudis Penedesencs i el Vinseum organitzaven aquest dijous al vespre una xerrada per donar a conèixer els elements patrimonials més destacats relacionats amb la Guerra Civil a la comarca. La xerrada, presidida pel conseller Pol Pagès, anava a càrrec del president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Ramon Arnabat, l’historiador, Ernesto González i l’arqueòleg del Vinseum, Jordi Farré. El saló de sessions del Consell Comarcal es va omplir de gent interessada en conèixer l’experiència. En el transcurs de l’acte es va explicar que els elements patrimonials de la Guerra Civil al Penedès han estat catalogats i senyalitzats per tal que puguin formar part dels Itineraris de la Memòria de Catalunya, impulsats des del Memorial Democràtic i la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament. Amb els elements patrimonials que es conserven a les comarques de l’Alt, Baix Penedès i Garraf s’han dissenyat 3 rutes temàtiques. La Ruta del front, la Ruta del vesper de la Gloriosa i la Ruta de defensa de costes. La presència de la guerra va ser constant al Penedès, malgrat que el front era a molts quilòmetres de distància. Les tres rutes que configuren els itineraris tenen com a objectiu posar en valor un patrimoni que inciti a la reflexió sobre la crueltat i la inutilitat de la guerra. Les rutes transcorren per els municipis de Vilanova, Vilafranca, el Vendrell, Sitges, els Monjos, l’Arboç, Cubelles, Calafell, Albinyana, la Bisbal del Penedès, Santa Oliva, Subirats, Pacs, Vilobí, Torrelavit i Font-rubí. Per facilitar la difusió d’aquestes rutes, la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament i el Memorial Democràtic han editat un mapa-guia que es va repartir a tots els assistents a la xerrada.

Notícia a rtvelVendrell: L’IEP explora el lligam de Caravaggio amb el vi

Anotació

La cultura del vi és un dels trets identitaris del Penedès. És per això que entre les activitats que organitza l’Institut d’Estudis Penedesencs, el diumenge 11 de març s’han fixat en el lligam entre l’art i el vi, i especialment en el pintor italià Caravaggio. Una tertúlia amb el cap de la secció d’Arts de l’Institut ha repassat aquest diumenge algunes de les pintures en què Caravaggio, a finals del segle XVI, va representar Baco, el déu del vi, inspirador de la música i la poesia. A la xerrada ha explicat algunes curiositats de les obres, com per exemple la representació de fruites i natures mortes als seus olis.

Notícia a Penedès TV: El Penedès, territori vitivinícola més antic de Catalunya

Anotació

16 de març de 2012
rtvvilafranca.cat
Sílvia Delgado

Les darreres campanyes d’investigació al jaciment del Turó de la Font de la Canya, a Avinyonet, refermen la hipòtesi de treball plantejada fa uns anys que la primera vinya de Catalunya va cultivar-se al Penedès.

Es troba a Avinyonet del Penedès i data del segle VII a.C., abans de l’arribada dels grecs. A les terres de l’Ebre també es podria haver cultivat vinya a la mateixa època, però fins ara no se n’han trobat restes.

L’arqueòleg Daniel López ho explicava ahir en una conferència al Consell Comarcal, acompanyat per els màxims representants de l’ens comarcal, l’IEP, l’Acadèmia Tastavins i la DO Penedès.

Segons López, els estudis arqueobotànics confirmen el rol dels assentaments del Turó de la Font de la Canya, a Avinyonet, com a bressol de la vitivinicultura al Penedès i a Catalunya des de finals del segle VII a. C. Posteriorment, durant el període ibèric, la vitivinicultura es va expandir a tot el territori penedesenc. En tenim proves a la Ciutadella Ibèrica de Calafell i a la granja de Mas d’en Gual del Vendrell.

L’arqueòleg de la Universitat de Barcelona va mostrar algunes dels centenars de llavors i de pinyols carbonitzats i mineralitzats recuperats en aquests tres assentaments, que representen el conjunt més important i més antic documentat a Catalunya.

A banda de les llavors, també s’han localitzat estris i utensilis relacionats amb el consum de vi, com explica López. Les troballes arqueològiques i botàniques localitzades recentment continuen sent estudiades i des de la Universitat de Barcelona no descarten que més endavant es puguin exposar a Avinyonet o al Vinseum.

De fet, algunes d’aquestes llavors ja estan exposades actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

 

Notícia: Ruta memorial democràtic pel Garraf

Anotació

Es presenta el mapa guia d’itineraris pel penedès i el Garraf que permeten recuperar part de la historia de la Guerra Civil Espanyola. Impulsat per l’institut d’estudis penedesencs, les rutes estan formades per 39 punts visitables amb un alt valor pedagògic i didàctic però també de promoció del turisme cultural en aquest territori.

Notícia: Els itineraris de memòria del Penedès posen ordre definitivament als espais que van ser cabdals durant la guerra civil i la postguerra

Anotació

Els itineraris estan dividits en tres rutes: la del Vesper de la Gloriosa, que se centra en els espais dedicats a l’aviació republicana, la ruta del front i la de defensa de la costa.

A través d’una senyalització homogènia han quedat marcats diversos espais, com trinxeres, nius de metralladores, refugis antiaeris, búnquers i edificis que durant la guerra van servir com a hospitals de sang, magatzems o tallers. Els itineraris s’han establert per a ser explotats en la seva dimensió divulgativa, pedagògica i turístico-econòmica.El director del Memorial Democràtic Jordi Palou-Loverdos ha destacat que els itineraris de Memòria del Penedès són fruit d’un treball conjunt que ha implicat l’Institut d’Estudis Penedesencs, el Vinseum i els tres consells comarcals d’Alt, Baix Penedès i Garraf, a banda dels ajuntament de 16 municipis. I això ha generat sinèrgies que han donat a conèixer aquest patrimoni dins de cada població.

Les rutes passen per exemple pel municipi de Subirats, que va acollir entre els seus boscos la darrera defensa republicana abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona. Des de les trinxeres i els nius de metralladores que hi havia a banda i banda de la carretera es va retardar dues hores l’avanç dels nacionals.

A aquest municipi s’està fent una aposta clara que informar als visitants sobre les mostres que queden del pas de la guerra i ara tenen previst posar en marxa un centre d’interpretació a les antigues escoles del Pago, que entraria en funcionament abans de l’estiu.Vilafranca també s’ha unit a la senyalització del Memorial Democràtic i, dins del nucli urbà, es pot conèixer per exemple quin és l’ús que va tenir la Basílica de Santa Maria durant la guerra i els primers anys de la postguerra o de quina manera s’actuava a l’antic hospital de sang del Molí d’en Rovira. Per l’alcalde de Vilafranca Pere Regull, aquesta mena d’informació no s’ha de perdre.

Ara, el proper pas al Penedès serà la creació de la ruta de la rereguarda, que tindrà un caire més conceptual i servirà per tancar la tasca iniciada fa tres anys per l’Institut d’Estudis Penedesencs dins del projecte Tots els Noms. Tags itineraris Memòria del Penedès – Jordi Palou-Loverdos – Pere Regull – Pere Pons – Ramon Arnabat – guerra civil