L’IEP ha participat, com ja és tradicional, a l’ofrena floral davant el monument de Lluís Companys a la Rambla de la Girada de Vilafranca del Penedès.
Un cop dipositat el ram de flors els assistents han procedit a cantar el Segadors.
Posteriorment RTVVilafranca (PenedesTV) ha entrevistat a l’ex-president Joan Solé Bordes.
Així mateix el Sr. Lluís Eroles Benabarre, participa, com a membre de la Secció Filatèlica de l’Institut d’Estudis Penedesencs, amb la col·lecció “Historia Postal del Penedès i el Garraf”, dins la secció dedicada a Història Postal (Regional i Local “Catalunya”).
El llibre “Història Postal i Filatèlica de Vilafranca del Penedès” és un profund treball de Lluís Eroles Benabarre, sobre el servei de correus a Vilafranca des d’abans de 1850. Era el temps on existien la “casa de postas”, nom que es va mantenir fins a ben entrat el segle XX que es canviarà per “estafeta de correus”.
Amb aquest llibre és pot conèixer tota l’evolució que el servei de correus va tenir a Vilafranca del Penedès i les poblacions (amb més de cent punts de lliurament i recollida, que podien ser municipis, quadres o cases concretes, com ara Casa Llopart o la Parròquia de Lavit ) que del seu servei depenien, fins la modernització del servei i la instauració dels serveis de correus als diferents municipis.
La contextualització històrica que apareix en el llibre és obra de Joan Solé Bordes.
L’exposició EXFILCAT es podrà visitar
De dimarts 18 a dissabte 22 de setembre de 2018
Inauguració oficial: dimarts 18 de setembre de 2018 a les 18.30 hores
Pavelló Poliesportiu de Tordera
Av. Països Catalans, s/n.
Tordera
Més informació:
Diumenge, 8 d’abril de 2018
Trobada a les 9.30 h.
Centre Cívic de la Societat de Bonastre
Carrer de la Societat, s/n. (Hi ha lloc d’aparcament que es troba a l’entrada Sud, la primera venint des de Roda de Berà)
Bonastre
Cal inscripció prèvia: tel. 938 921 979 o al correu electrònic: secretaria@iepenedesencs.org
Programa de la visita guiada:
09.30 h Trobada, breu rebuda i esmorzar al Centre Cívic la Societat
10.30 h Itinerari urbà: Casa del Delme, Casa Fontanilles i Església de Santa Magdalena, vora la font i el safareig homònims.
11.30 h Itinerari periurbà: Visita a elements arquitectònics típics del paisatge de Bonastre: barraques, forns, pot ser es pugi arribar fins el Molí de Bonastre, avi en runes.
En Joan Vilaseca i Figueres i en Joan Sicart Martínez, socis de l’Institut d’Estudis Penedesencs, seran els guies d’ambdós recorreguts. També hi participarà en el recorregut l’alcalde de Bonastre, David Godall.
Aquest visita guiada l’organitza l’Institut d’Estudis Penedesencs en conveni amb l’Ajuntament de Bonastre i amb la col·laboració de l’Associació Cultural Bon-Astre.
Aquesta activitat forma part de la programació complementaria a l’exposició “Cnstruint el Territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” que es pot visitar a la Capella de Sant Joan de Vilafranca, que romandrà oberta fins el 8 d’abril.
Jornada “Barraques de pedra seca i mestisses”
Dissabte, 17 de març de 2018
A partir de les 9 del matí
Seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs
Carrer Banys, 11 – Vilafranca del Penedès
L’Institut d’Estudis Penedesencs organitza el dissabte dia 17 de març, a partir de les 9 del matí, la Jornada “Barraques de pedra seca i mestisses”, a la seu de l’IEP de Vilafranca del Penedès (carrer Banys, 11). La Jornada s’iniciarà amb la presentació de projecte d’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès per part de la seva coordinadora, Àngels Travé, i la recerca feta al Penedès sobre la pedra seca per part de l’antropòleg Abraham Guillem. A continuació, l’escultor i fotògraf Josep presentarà el seu projecte barraques mestisses i es projectaran dos audiovisuals de CEPvi, realitzats en el marc del Congrés Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme, aquests seran presentats per Miquel Vidal director del Congrés. A la segona part de la Jornada, a partir de les 11.30h, es presentaran projectes relacionats amb la preservació i difusió de les construccions en pedra seca i també el projecte “Casetes de vinya”.
L’objectiu de la Jornada és conèixer i compartir experiències per a la salvaguarda del patrimoni arquitectònic tradicional, especialment, les que han volgut anomenar barraques mestisses, casetes de vinya construïdes amb l’antiga tècnica de tàpia o maó i que actualment no tenen el reconeixen patrimonial que sí han aconseguit les barraques de pedra seca.
Passejada guiada a les barraques mestisses
Diumenge, 18 de març de 2018
A partir de les 11 del matí
Sant Pau de l’Ordal
Preu de la visita, incloent degustació de vi del Penedès: 3 €
Cal inscripció prèvia:
Tèl. 938 921 979 – 669 882 959
correu electrònic: secretaria@iepenedesencs.org
Com a continuació de la Jornada, el diumenge 18 de març, a les 11h del matí, es farà una Passejada guiada a les barraques mestisses de Sant Pau d’Ordal (Subirats). L’escultor i fotògraf Josep Massana proposarà una aproximació a l’espai rural del Penedès, observar una barraca mestissa i descobrir les “marques i signes del paisatge” que són el motiu d’inspiració del seu treball. La durada serà d’unes 2 hores. La passejada és de dificultat baixa i cal portar calçat còmode. Preu: 3 euros (inclou degustació de vi del Penedès).
Per les dues activitats cal inscripció prèvia a l’Institut d’Estudis Penedesencs, al telèfon 938921979 o mòbil 669 88 29 59 o al correu electrònic secretaria@
Aquestes activitats s’emmarquen en l’exhibició de les exposicions Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya, i Barraques mestisses a la Capella de Sant Joan (plaça de Sant Joan, 1) de Vilafranca del Penedès.
L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya analitza aquesta interacció en contextos tan diversos com l’alta muntanya, la costa, les terres de secà, l’horta i les planes de regadiu, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents elements de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes. A partir d’aquesta realitat, l’exposició planteja elements de reflexió sobre l’estat actual d’aquest tipus de construccions, tot reflexionant sobre el seu futur a partir de l’actualització dels seus usos i funcions.
L’exposició Barraques mestisses mostra a través de fotografies i escultures de Josep Massana les barraques que els pagesos del Penedès construïen a les vinyes, quan es treballava amb animals i de sol a sol. Aquestes barraques servien d’aixopluc i per a guardar les eines.
Les exposicions restaran obertes fins el diumenge 8 d’abril.
Més informació: http://www.iepenedesencs.cat
Dimecres, 14 de març de 2018
A les 7 de la tarda
Seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs
Carrer Banys,11 – Vilafranca del Penedès
Entrada lliure.
La presentació de l’obra anirà a càrrec de Josep Bosch, historiador medievalista i de l’autor, Vicenç Aguado, doctor en Dret; ambdós membres de l’Institut d’Estudis Penedesencs.
L’obra:
L’escultor de Déu és una novel·la històrica , que narrar les vicissituds d’un esclau grec, Jordi de Déu, qui, cercant la seva llibertat, va esdevenir un dels grans escultors del gòtic català.
És una obra que ha exigir una recerca molt exhaustiva per tal que cada detalls correspongués a l’època, des del vestuari al llenguatge passant pels símbols o les tradicions.
La història se situa en el segle XVI, un segle on es van dur a terme grans obres arquitectòniques i ens presenta a un personatge grec, cristià, que passa d’home lliure a esclau en ser capturat, però que va esdevenir un escultor clau de l’època.
El Penedès es part de l’entorn geogràfic on es situa l’acció
L’autor:
Vicenç Aguado i Cudolà, es professor titular de dret administratiu a la Universitat de Barcelona. Llicenciat en dret i Doctorar en Dret, (va obtenir-ne premi extraordinari). Fins ara havia publicat obres lligades al dret. Aquesta és la seva primera novel·la.
El presentador:
Josep Bosch i Planas, és historiador, especialitzat en l’època medieval.
Un veritable catàleg dels vals de comerç i de la moneda local municipal de tots els Ajuntaments del Baix Penedès dels any 1936 al 1939
Una obra amena, propera en el seu redactat i exhaustiva quant a les dades que aporta.
Rerefons
L’alterarció de l’activitat financera que es va produir arran la Guerra Civil va comportar una escassetat de moneda fraccionaria, la més utilitzada per la població en les transaccions domèstiques. Aquesta situació és va pal·liar primer amb l’emissió de vals per part dels comerços, de tal manera que cada persona acabava per tenir un munt de vals de diferents orígens i que només podien fer-se servir en el comerç que els havia emès.
L’escassetat de moneda de curs legal i l’excés de vals van acabar per provocar les queixes dels ciutadans. El Govern de la Generalitat, davant la manca de resposta del Ministeri d’Hisenda del Govern Central, va emetre billets amb la garantia de les reserves d’or que la Generalitat tenia. Però aquests bitllets solucionaven una part del problema però en ser de valors de 2,50; 5 i 10 pessetes, el problema dels bescanvis continuava.
Amb la modificació de la Llei municipal catalana de 9 d’octubre de 1936 es va autoritzar els municipis a fer emissions de moneda local que només es podia utilitzar dins el municipi, però que havia de posar remei a l’ingent quantitat de vals de comerços que tenien que emprar els ciutadans. Aquestes emissions es feien en funció el ingrés en una entitat bancària o caixa d’estalvis de monedes de plata o de bitllets de la Generalitat, de tal manera que també aquesta moneda local fraccionaria tingués una garantia.
L’autor:
Reconegut filatèlic, va rebre el 2014 una de les més altes distincions estatals del món filatèlic: la medalla de plata al Mèrit Filatèlic que concedeix l’Ordre Civil de Mèrit Postal.
Isidre Aymerich es va iniciar en el col·leccionisme de segells sent un infant, l’any 1936 en trobar al carrer un segell d’Holanda de 2 centaus i mig, que encara conserva.
Nascut al Vendrell, però veí de Vilafranca del Penedès des de fa molts anys, va fundar la Secció de Filatèlia de l’Institut d’Estudis Penedesencs.
Isidre Aymerich va ser col·laborador del 3 de Vuit amb una secció dedicada a les novetats filatèliques, i és membre de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans; membre del Col·legi de Protocol i Relacions Públiques Institucionals de Catalunya i membre Fundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs.
Pròleg a càrrec de:
Joan Solé i Bordes
Nascut a Vilafranca del Penedès el 1955
President de l’Institut d’Estudis Penedesencs del 1999 al 2007
Llicenciat en Filologia Catalana i Filologia Hisànica.
Ha publicat estudis històrics sobre aspectes culturals i socials del Penedès del segle XIX i segle XX.
Editat per:
Isidre Aymerich i Bernal i Institut d’Estudis Penedesencs
Amb el suport de:
Consell Comarcal Baix Penedès
Diputació de Tarragona
Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans)
Ajuntament del Vendrell
Ajuntament de Calafell
Ajuntament de la Bisbal del Penedès
Ajuntament de Bellvei
Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys
Dimecres 14 de març
Vilafranca del Penedès
Seu de l’IEP, c/ dels Banys, 11
7 de la tarda
De Vicenç Aguado. La presentació anirà a càrrec de Josep Bosch, historiador medievalista i de l’autor.
«L’ Escultor de Déu», es una novel·la històrica medieval, que narra la història d’un esclau grec que, cercant la seva llibertat, va esdevenir un dels grans escultors del gòtic català.
L’espai Muriel Casals acollia divendres la presentació del conte infantil il·lustrat ‘La Kesse i el Kosse a la Font de la Canya’, de Georgina Castells i Sergi Segura.
El conte relata la història de la Font de la Canya i dels inicis de la vinya i el vi al Penedès, explicat de la mà de dos germans, la Kesse i el Kosse, i de la seva mascota, una sargantana un xic entremaliada.
La cooperativa ArqueoVitis ha impulsat la creació d’aquest conte per fer arribar els descobriments del jaciment ibèric als més petits, com explica l’arqueòloga Mireia Sabaté.
Editat per l’IEP, el conte ha estat patrocinat principalment per la Fundació Privada Mútua Catalana i també per l’Ajuntament de Banyeres del Penedès, en Cèsar Herráiz i Pujol, l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, l’Institut d’Estudis Penedesencs i la Finca la Gramanosa. El conte és una iniciativa de les cooperatives Actua i ArqueoVitis.
L’acte de presentació va anar a càrrec dels autors, de Mireia Sabaté de la cooperativa ArqueoVitis i de Xavier Esteve, arqueòleg i membre de la junta de l’IEP.
El llibre pren com exemple el Penedès per analitzar la història de la planificació bibliotecària de Catalunya.
Aquest dijous s’ha presentat a la biblioteca Torras i Bages de Vilafranca el llibre “Verticals parterres. La planificació bibliotecària a Catalunya. El Penedès com a exemple”, de Montserrat Comas.
El títol, “verticals parterres”, prové del darrer vers del poema “Biblioteca en respòs” que Joana Raspall va deixar escrit al diari de la biblioteca de Vilafranca quan va ser-hi fent les pràctiques l’any 1938.
En aquest treball Montserrat Comas intenta explicar com les diferents maneres d’entendre l’organització de les biblioteques anava lligada a criteris provinents del segle XIX i als canvis polítics que es produïren a Catalunya amb la Mancomunitat i sobretot amb la recuperació de la Generalitat.
La guerra Civil va acabar de fer aflorar els diferents punts de vista.
D’altra banda el llibre demostra el grandíssim interès per llegir que hi havia des de mitjan segle XIX com a única camí per assolir la llibertat i el progrés individual i col·lectiu.
L’autora assenyala que el Penedès n’és un exemple .
Montserrat Comas és la directora de la biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i estava acompanyada en la presentació del llibre a Vilafranca per la directora de la Torras i Bages, Núria del Campo. L’acte comptava també amb els comentaris de l’historiador Jordi Vidal i de la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Àngels Travé, i amb l’assistència del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, Raimon Gusi.
Publicat a Canal Blau el 7 de març de 2017
L’Institut d’Estudis Penedesencs celebrarà el proper 19 de maig a Vilanova l’acte d’entrega dels seus Reconeixements Culturals-Collita 2017, el seu certamen bianual amb el que premia i reconeix la tasca d’entitats i figures penedesenques que s’han destacat per la seva feina i el seu compromís amb el territori. L’IEP ja ha obert el termini perquè tothom qui vulgui proposi les candidatures que consideri oportunes, ja siguin entitats o persones a títol particular. El termini de presentació de candidatures es tancarà per Sant Jordi, i després serà un jurat qui decidirà els premiats entre les candidatures proposades. Però la que serà la cinquena edició dels premis no serà una edició més, perquè coincidirà amb el 40 aniversari de l’entitat, motiu pel qual se li vol donar un tractament especial.