Dissabte 19 de desembre
Vilafranca del Penedès
Sala Social del Casino
Una del migdia
LA NOVEL·LA SEGUEIX LA NISSAGA D’UN INDIÀ QUE CONSTRUEIX UN IMPERI VINÍCOLA AL PENEDÈS
L’Institut d’Estudis Penedesencs i la llibreria La Cultural, amb la col·laboració del Casino Unió Comercial i Bodegues Torres, present a Vilafranca del Penedès, la novel·la Temps de família, guanyadora del premi Nèstor Luján.
La presentació es farà el proper dissabte 19 de desembre de 2015, a la 1 del migdia al Saló Social del Casino i anirà a càrrec de l’autora Tània Juste i de l’historiador Ramon Arnabat.
Temps de família (Columna) ens submergeix en quatre generacions de Giner, des d’en Joan, un pagès que ha d’afrontar la plaga de la fil·loxera que arrassa al camp català, fins als seus besnéts. El gruix de la novel·la, però, el conforma Bonaventura Giner, l’indià que torna de Cuba i que basteix un imperi vinícola del no-res, i els seus fills, que representen la generació de l’abundància, els primers que tenen accés als estudis, però que han de fer front a la guerra civil i la postguerra, amb totes les seves adversitats i contradiccions.
L’escriptora Tània Juste ha explicat que aquesta novel·la li ha servit d’excusa per escriure i reflexionar sobre l’univers familiar i el què significa formar part d’una nissaga.
“Cada família és com una societat en miniatura. Cadascú exerceix el seu paper en funció del lloc que ocupa. Els actes de cadascun dels seus membres no s’entenen sense conèixer-ne la personalitat. Sense saber les seves pors, les seves gelosies, els seus secrets”.
Tot i que la novel·la guanyadora no està inspirada en cap nissaga concreta, sí que l’han influït les nissagues familiars del país, com els Raventós o els Torres. “Per poder recrear la quotidianitat del mas Giner, em van ajudar molt, per exemple, les memòries d’un cabaler de la família Raventós”. També afirma que l’han influenciat novel·les com Els Buddenbrook: la decadència d’una família, escrita el 1901 per l’escriptor alemany Thomas Mann, o Mirall trencat de Mercè Rodoreda, una de les seves autores de capçalera.
Aquesta és la quarta novel·la de Juste, després de A flor de pell, Els anys robats i L’hospital dels pobres, i la primera per la qual n’obté un guardó dotat amb 6.000 euros.
