Dissabte 2 de febrer
Sitges
Grup d’Estudis Sitgetans
Set de la tarda
Edició facsímil, que anirà a càrrec de Joan Solé i Bordes i d’Àngels Parés i Corretger.
Amb la col·laboració del Grup d’Estudis Sitgetans.
Dissabte 2 de febrer
El Vendrell
Centre de Normalització Lingüística
Onze del matí
En conveni amb l’Ajuntament del Vendrell.
Dissabte 2 de febrer
Barcelona
Horari de la sortida, que serà matinal:
Vilanova i la Geltrú, estació de busos, a les 8.20 del matí.
El Vendrell, parada de bus, avinguda de Jaume Carner, a les 8.40 del matí.
Vilafranca del Penedès, parada de bus, plaça del Penedès, a les 9.00 del matí.
Import aproximat de la sortida: 24€ els socis i 28€ els no socis.
(inclou el transport amb autocar i el guia)
Organitza la secció Arts.
Per una millor organització de la visita confirmeu la vostra assistència a la secretaria de l’IEP, al tel 93 892 19 79, o per correu electrònic:secretaria@iepenedesencs.org
Divendres 1 de febrer
Vilafranca del Penedès
Capella dels Dolors
Dos quarts de vuit del vespre
Elies Rogent i Amat (Barcelona, 1821-1897) és sens dubte una de les figures més influents i prolífiques de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle XIX. El seu descobriment, reconeixement i difusió de l’art medieval a Catalunya fou fonamental en la construcció del llenguatge historicista i un impuls fonamental per actualitzar i revitalitzar el món de la construcció a casa nostra, tot situant-lo en el context europeu contemporani. La seva posició al capdavant de la primera escola superior d’arquitectura de Catalunya, així com els seus nombrosos projectes d’edificació i restauració seran decisius tant per a l’eclosió del Modernisme com per a la formació de la nova generació d’arquitectes encapçalada per Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner.
La secció d’Arts de l’Institut d’Estudis Penedesencs proposa un acostament al món de Rogent i el seu context arquitectònic tot proposant una primera sessió introductòria amb la visita a la Capella dels Dolors de Vilafranca del Penedès, testimoni més destacat dels diversos projectes que elaborà al Penedès, i una segona sessió amb la visita de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona i del Seminari Conciliar de la ciutat comtal.
25 de gener de 2013
rtvvilafranca.cat
Sílvia Delgado
Editat el desembre passat per Cossetània, El Penedès sota les bombes és la publicació número 187 de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Després de diverses presentacions arreu de la Vegueria, dos dels seus autors presentaven ahir dijous el volum a Vilafranca, en el marc de les Festes de Sant Raimon 2013.
El Penedès sota les bombes fa la crònica del setge aeri patit a l’Alt, el Baix Penedès i el Garraf del 1937 al 1939.
Al Penedès es van viure atacs en gairebé totes les modalitats existents al llarg de la guerra, i amb bombarders que bé podien ser potents avions trimotors o bimotors i també, hidroavions.
Al llarg de més de 400 pàgines, el llibre intenta respondre què havia succeït perquè es produís aquest atac tan aclaparador durant més de 20 mesos, quants atacs es van produir i quanta gent hi va morir.
Un dels autors del llibre, el doctor en Història i professor de la Universitat Rovira i Virgili, Ramon Arnabat, destaca que tot i centrar-se en el Penedès, és extensiu a tot Catalunya.
El Penedès sota les bombes comença amb una primera part més teòrica sobre Aviació i guerra i continua amb la Defensa passiva i activa al Penedès i els resultats dels atacs aeris al Penedès.
24 de gener de 2013
Ràdio i Televisió El Vendrell
Enntrevista radiofònica a Ramon Arnabat, president de l’IEP, sobre la presentació al Vendrell del llibre “El Penedès sota les bombes. Crònica d’un setge aeri. 1937-1939″, emesa el 24 de gener de 2013 a la secció “La Calaixera” de Ràdio i Televisió El Vendrell.
Diumenge 27 de gener
Barcelona
A més, es comentaran les façanes gòtiques i modernes dels dos palaus, a càrrec de Ramon Dilla, llicenciat en Història de l’Art i membre de la secció d’art de l’IEP.
Horari de sortida:
Vilanova i la Geltrú, estació de busos, a les 8.20 del matí.
El Vendrell, parada de bus, avinguda de Jaume Carner, a les 8.40 del matí.
Vilafranca del Penedès, parada de bus, plaça del Penedès, a les 9.00 del matí.
Import aproximat de la sortida: 35€ els socis i 40€ els no socis.
(inclou el transport, el dinar i els guies)
Organitza la secció Arts.
Per una millor organització de la visita, confirmeu la vostra assistència a la secretaria de l’IEP,al tel 93 892 19 79 ,o per correu electrònic:secretaria@iepenedesencs.org
Dissabte 26 de gener
Vilafranca del Penedès
Seu de l’IEP
Onze del matí
Divendres 25 de gener
El Vendrell
Centre Cultural de l’Estació
Vuit del vespre
La presentació anirà a càrrec de la catedràtica d’història de la URV Montserrat Duch, de l’Alcalde del Vendrell Benet Jané i dels autors.
Durant la primavera de 1937 els penedesencs van començar a veure ploure bombes amb impotència damunt les seves cases, fàbriques, camps de conreu, platges, ports, estacions de ferrocarril i carreteres, sense poder distingir en alguns casos quins objectius perseguia l’aviació agressora.
Tot i que el front era lluny, a l’Aragó, el perill i les amenaces venien del mar i del cel, dels bombardeigs marítims i, sobretot, aeris. De fet, fins l’ocupació franquista de finals de gener de 1939 aquesta situació no tindrà cap mena d’aturador, amb intervals demajor i de menor intensitat. Bombardeigs emparats en la foscor o be a plena llum del dia; amb formacions d’esquadrilles de bombardeig, patrulles o aparells solitaris; en volrasant o a gran altitud llençant bombes de divers tipus i potencial destructiu.
Pel que fa a les coordenades temporals, els atacs es van produir tant si el front de guerra encara estava lluny de Catalunya en els primers mesos de 1937, o si aquest s’apropava al territori, durant el gener de 1939. Tots ells van ser constants i s’identificà els agressors amb els noms més diversos, Sabatetes o Isidrus, Paves, Junkers, trimotors, …, molt sovint incorrent en la imprecisió i l’error en la identificació dels bombarders. De fet, i com veurem, al Penedès s’hi van viure atacs de pràcticament totes les modalitats existents al llarg de la guerra i amb bombarders que be podien ésser potents avions trimotors o bimotors i, també hidroavions.
Què havia succeït per a que es produís aquest fet tan aclaparador durant més de vint mesos? Quins eren els suposats objectius? Quants atacs es van produir? Quanta gent hi va morir? Si voleu conèixer les respostes a aquestes preguntes veniu a la presentació.
Al final de l’acte s’entregarà un exemplar als socis assistents.
Dijous 24 de gener
Vilafranca del Penedès
Auditori del Vinseum
Vuit del vespre
La presentació anirà a càrrec dels autors mitjançant una conferència audiovisual
Durant la primavera de 1937 els penedesencs van començar a veure ploure bombes amb impotència damunt les seves cases, fàbriques, camps de conreu, platges, ports, estacionsde ferrocarril i carreteres, sense poder distingir en alguns casos quins objectius perseguia l’aviació agressora.
Tot i que el front era lluny, a l’Aragó, el perill i les amenaces venien del mar i del cel, dels bombardeigs marítims i, sobretot, aeris. De fet, fins l’ocupació franquista de finals de gener de 1939 aquesta situació no tindrà cap mena d’aturador, amb intervals de major i de menor intensitat.
Bombardeigs emparats en la foscor o be a plena llum del dia; amb formacions d’esquadrilles de bombardeig, patrulles o aparells solitaris; en vol rasant o a gran altitud llençant bombes de divers tipus i potencial destructiu.
Pel que fa a les coordenades temporals, els atacs es van produir tant si el front de guerra encara estava lluny de Catalunya en els primers mesos de 1937, o si aquest s’apropava al territori, durant el gener de 1939. Tots ells van ser constants i s’identificà els agressors amb els noms més diversos, Sabatetes o Isidrus, Paves, Junkers, trimotors, …, molt sovint incorrent en la imprecisió i l’error en la identificació dels bombarders. De fet, i com veurem, al Penedès s’hi van viure atacs de pràcticament totes les modalitats existents al llarg de la guerra i amb bombarders que be podien ésser potents avions trimotors o bimotors i, també hidroavions.
Què havia succeït per a que es produís aquest fet tan aclaparador durant més de vint mesos? Quins eren els suposats objectius? Quants atacs es van produir? Quanta gent hi va morir? Si voleu conèixer les respostes a aquestes preguntes veniu a la presentació.
Al final de l’acte s’entregarà un exemplar als socis assistents.