Del 29 de juny al 15 de setembre
Vilanova i la Geltrú
Centre d’Art Contemporani La Sala
L’exposició Xavier Cuenca. Geografia Humana revisa l’obra recent d’un dels escultors contemporanis més importants de Vilanova i la Geltrú. La sala de les Voltes de La Sala acull 6 grans escultures de bronze, 4 de les quals han estat realitzades expressament per a l’ocasió. Lesescultures de Xavier Cuenca (Vilanova i la Geltrú, 1958) reflexionen sobre l’encaix de l’home amb la naturalesa.
Representa fragments de figura humana amb textures inspirades en la geografia del Garraf. El mateix estil que trobem present en els seus coneguts monuments pel litoral català: Gavà, Barcelona, Argentona, Sant Pere deRibes o Rubí.
Xavier Cuenca és un dels pocs escultors a Catalunya que realitza íntegrament cadascun dels
processos de l’escultura amb bronze (el modelat amb argila, el negatiu amb guix, la cera, la cocció del fang i la fosa del bronze). Tots aquest processos es mostren a l’exposició en un vídeo fet per la productora Films d’art, i té com a protagonista la darrera escultura feta per Cuenca: el bou escorxat.
Selecció de textos del catàleg
Xavier Cuenca. Geografia Humana [fragment del text]
per Albert Mercadé
“Xavier Cuenca vibra amb els processos tècnics i materials, i d’allà en surt la principal energia que desprèn la seva obra. És un dels pocs escultors que coneixem a Catalunya que realitzi manualment tots i cadascun dels processos de la realització del bronze, íntegrament al seu taller de Vilanova: el modelat de l’argila, el negatiu en guix, l’aplicació i escalf de la cera, la fosa del bronze i, finalment, el procés final de soldadura. Segurament, part d’aquesta explicació la trobaríem en la seva condició de fill de constructor. Al costat del seu pare, Cuenca aprengué prematurament una gran varietat de tècniques i oficis –soldar, tècniques de fusteria, la cocció del totxo a les bòviles…- que el ermeteren arribar a les escoles d’art de Vilanova –
l’escola d’art de la plaça de les Casernes, l’escola d’art dels franciscans-, a una edat molt precoç i amb un notable avantatge tècnic respecte els seus companys d’estudi.
Cuenca es recrea principalment amb la puixança de la matèria, amb les irregularitats texturals que troba en el paisatge i que li serveixen com a pell dels seus cossos humans fragmentats; cossos ambigus i escapçats, atrapats en un estadi de metamorfosi entre l’home i la geografia.
Les textures de les escultures de Xavier Cuenca manifesten un coneixement molt precís del propi entorn geogràfic del Garraf: sec, calcari, transitat; curull de fòssils, ossos i vestigis d’aquesta singular regió catalana, una de les úniques del litoral català que conserva sòl calcari del Cretaci, del període prehistòric en que Catalunya entera estava submergida formant una
conca marítima.
Al seu torn, l’estat fossilitzat i fragmentari de les escultures de Xavier Cuenca és indiciària de la preocupació de l’artista per qüestions relatives a la memòria i l’existència. Ens recorda aquella màxima d’Apel·les Fenosa, per qui «l’escultura són els ossos de la civilització». Ens sembla que a Cuenca no li interessa reflexionar sobre el triomf de la vida o de la civilitat –com si que entenien els clàssics-, sinó sobre les preocupacions de l’home, la seva naturalesa mortal, o les contrarietats de l’existència. Per aquest motiu, entenem que cal trobar l’explicació a l’obra de Xavier Cuenca cercant una tradició artística vinculada a la figuració existencial europea.
Xavier Cuenca i el mite d´Osiris. [fragment del text]
Per Oriol Pi de Cabanyes
[…] Xavier Cuenca té l´ofici, l´energia vital i la voluntat expressiva necessària per fer una obra amb prou personalitat. Com la que presenta ara, per primera vegada en solitari, a la seva Vilanova i la Geltrú natal.
[…] Xavier Cuenca treballa artísticament el cos humà per peces, com si volgués insinuar que en la part hi ha també el tot. I és que som carn, sí, però no només carn. Perquè allò que hi ha en l´obra és també la presència d´allò que sembla que no hi és (perquè no es veu…).
És amb aquesta actitud que en podríem dir metonímica (o de la part pel tot) que Xavier Cuenca ressuscita idealment els trossos del cos (humà o animal) en una unitat superior (com ho és sempre la unitat a què aspira l´Art).
I expressen també un sentit els ulls farcits d´imatges que han pres forma i volum en una sèrie anterior. O aquestes cotilles o gàbies minerals que empresonen les ànimes humanes de la mateixa manera que ho fan, segons com, els cossos o les estructures socials.
L´obra de Xavier Cuenca gira, en el fons, entorn d´aquestes preocupacions fonamentals. Tracta del cos glorificat potser mecànicament en les seves parts, de la llibertat o no de l´esperit, de la matèria com apossibilitat de nova vida.
Informació d’interès
Centre d’Art Contemporani La Sala · C. Joaquim Mir, 12 ·
08800 Vilanova i la Geltrú · 93 816 90 01
Horaris:
De dimarts a dissabte, de 18
diumenges i festius, d’11 a 14 h
Com arribar-hi:
Per carretera: autopista Pau Casals C-32 (túnels del
Garraf) – carretera de les Costes C- 31 – autopista AP-7
direcció Tarragona / Barcelona – autopista AP-2 fins al
Vendrell.
En tren: RENFE línies C-2 Barcelona Sants – Vilanova i la
Geltrú – Sant Vicenç de Calders – Ca 1 Tortosa –
Tarragona – Vilanova i la Geltrú – Barcelona – Ca 3 Riba-
Roja d’Ebre – Reus – Tarragona – Vilanova i la Geltrú –
Barcelona.
Pàrquings propers: plaça de la Peixateria i plaça de les
Casernes.