Xerrada – col·loqui La Guerra Civil a l’Alt Penedès: les rutes – 24 de març

Anotació

Dijous 22 de març
Vilafranca del Penedès
Sala de Plens del Consell Comarcal de l’Alt Penedès
Vuit de la tarda

A càrrec de Ramon Arnabat,de l’ IEP, Jordi Farre, arqueòleg del Vinseum i Ernesto Gonzáles, historiador.
El Consell Comarcal de l’Alt Penedès, l’Institut d’Estudis Penedesencs i el Vinseum organitzen una xerrada per donar a conèixer a la ciutadania de l’Alt Penedès els elements patrimonials més destacats relacionats amb la Guerra Civil espanyola a l’Alt Penedès. La xerrada anirà a càrrec de Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs; Jordi Farré, arqueòleg del Vinseum, i Ernesto Gonzàlez, historiador, i es farà a la sala d’actes del Consell Comarcal el dijous 22 de març, a les 8 del vespre. Els elements patrimonials de la Guerra Civil al Penedès han estat catalogats i senyalitzats per tal que puguin formar part dels Itineraris de la Memòria de Catalunya, impulsats des del Memorial Democràtic i la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat. Els 47 municipis que formen les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf serven més de 400 d’aquests elements patrimonials i els més importants han servit per dissenyar 3 rutes temàtiques: la Ruta del front, la Ruta del vesper de la Gloriosa i la Ruta de defensa de costes.

La presència de la guerra fou constant al Penedès, malgrat que el front era a molts quilòmetres de distància. Les tres rutes que configuren els itineraris tenen com a objectiu posar en valor un patrimoni que inciti a la reflexió sobre la crueltat i la inutilitat de la guerra i que fomenti els valors democràtics i la cultura de la pau. Les rutes penedesenques transcorren per 16 municipis: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Sitges, Sta. Margarida i els Monjos, l’Arboç, Cubelles, Calafell, Albinyana, la Bisbal del Penedès, Santa Oliva, Subirats, Pacs, Vilobí del Penedès, Torrelavit i Font-rubí.

La Ruta del Front ens permet conèixer com es produí l’avanç franquista pel Penedès i els diversos punts on l’exèrcit republicà oferí resistència. Alhora, ens acosta també al drama dels refugiats, quan passaren per la comarca camí de l’exili. Destaquen en aquesta ruta els espais de Subirats, diversos vestigis recuperats, trinxeres i nius de metralladora, de la Línia 3 de defensa de l’exèrcit republicà a la serra d’Ordal, juntament amb un parell de llocs d’homenatge. Aquests espais configuren una petita ruta que es promociona des del Patronat de Turisme de Subirats (“L’última defensa de Barcelona”).

La Ruta de defensa de costes transcorre per diverses poblacions costaneres, on s’han recuperat i senyalitzat diferents vestigis per explicar la tasca realitzada en la rereguarda republicana per defensar-se d’un hipotètic atac per mar de l’exèrcit franquista. Cal esmentar dins aquest itinerari els vestigis i les fortificacions de Cubelles, que van ser les construccions defensives més importants al litoral penedesenc: el fortí de la Mota de Sant Pere i el niu de metralladores de la desembocadura del riu Foix.

La Ruta del Vesper de la Gloriosa està estructurada a partir dels elements patrimonials que resten dels aeròdroms republicans penedesencs durant la Guerra Civil: Santa Oliva, els Monjos, Sabanell i Pacs. La concentració d’aeròdroms republicans en un espai tan petit comportà que el Penedès, l’Alt Camp i l’Anoia fossin coneguts com el Vesper de la Gloriosa, ja que l’enlairament i l’aterratge d’una munió d’avions semblava un eixam de vespes. I “La Gloriosa” és el nom que rebia l’aviació republicana. Cal destacar d’aquesta ruta el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA), a l’antic camp d’aviació dels Monjos, que funcionarà com a centre de referència de la ruta.

Per facilitar la difusió d’aquestes rutes, la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament i el Memorial Democràtic han editat un mapa-guia que es repartirà a tots els assistents a la xerrada de dijous.

En conveni amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

Cal que confirmeu la vostra assistència al Servei de Protocol del Consell Comarcal de l’Alt Penedès:
Tel. 93 890 62 01 – ccapenedes@ccapenedes.cat

Veure l’invitació a l’acte en format PDF

Notícia a rtvelVendrell: L’IEP explora el lligam de Caravaggio amb el vi

Anotació

La cultura del vi és un dels trets identitaris del Penedès. És per això que entre les activitats que organitza l’Institut d’Estudis Penedesencs, el diumenge 11 de març s’han fixat en el lligam entre l’art i el vi, i especialment en el pintor italià Caravaggio. Una tertúlia amb el cap de la secció d’Arts de l’Institut ha repassat aquest diumenge algunes de les pintures en què Caravaggio, a finals del segle XVI, va representar Baco, el déu del vi, inspirador de la música i la poesia. A la xerrada ha explicat algunes curiositats de les obres, com per exemple la representació de fruites i natures mortes als seus olis.

Notícia a Penedès TV: El Penedès, territori vitivinícola més antic de Catalunya

Anotació

16 de març de 2012
rtvvilafranca.cat
Sílvia Delgado

Les darreres campanyes d’investigació al jaciment del Turó de la Font de la Canya, a Avinyonet, refermen la hipòtesi de treball plantejada fa uns anys que la primera vinya de Catalunya va cultivar-se al Penedès.

Es troba a Avinyonet del Penedès i data del segle VII a.C., abans de l’arribada dels grecs. A les terres de l’Ebre també es podria haver cultivat vinya a la mateixa època, però fins ara no se n’han trobat restes.

L’arqueòleg Daniel López ho explicava ahir en una conferència al Consell Comarcal, acompanyat per els màxims representants de l’ens comarcal, l’IEP, l’Acadèmia Tastavins i la DO Penedès.

Segons López, els estudis arqueobotànics confirmen el rol dels assentaments del Turó de la Font de la Canya, a Avinyonet, com a bressol de la vitivinicultura al Penedès i a Catalunya des de finals del segle VII a. C. Posteriorment, durant el període ibèric, la vitivinicultura es va expandir a tot el territori penedesenc. En tenim proves a la Ciutadella Ibèrica de Calafell i a la granja de Mas d’en Gual del Vendrell.

L’arqueòleg de la Universitat de Barcelona va mostrar algunes dels centenars de llavors i de pinyols carbonitzats i mineralitzats recuperats en aquests tres assentaments, que representen el conjunt més important i més antic documentat a Catalunya.

A banda de les llavors, també s’han localitzat estris i utensilis relacionats amb el consum de vi, com explica López. Les troballes arqueològiques i botàniques localitzades recentment continuen sent estudiades i des de la Universitat de Barcelona no descarten que més endavant es puguin exposar a Avinyonet o al Vinseum.

De fet, algunes d’aquestes llavors ja estan exposades actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

 

Inauguració de l’Exposició: CALIGNOMETRÍAS de Koldo Sebastián – 18 de març

Anotació

Diumenge 18 de març
Llorenç del Penedès
Les Quintanes – Espai d’Art

“Koldo Sebastián ha oscil·lat en les seves obres entre la raó i l’emoció. L’enigmàtica uniód’aquests contraris ens permetrà gaudir d’enigmes i incerteses apassionants. Però no en enganyem, no estem davant mers entreteniments, més aviat estem davant símbols de l’espiritual, l’infinit, el sagrat… No dramatitzat, és cert, però sens dubte tampoc hi ha res banal.”

Luis Casado Oliver. Presidente de la Fundación María Forcada. Gobierno de Navarra

Inauguració
Diumenge 18 de març 2012, 12,00 h

Casa Mas, núm. 1, 43712 Llorenç del Penedès, t 977 67 71 08, m 670 212 625, www.artquintanes.com, artinfo@artquintanes.com
Per visitar la galeria truqueu el timbre de la casa

Veure l’invitació a la inauugració en format PDF

CURS: L’Arqueologia de les ciutats antigues
GRUP D’ESTUDIS SITGETANS
(Abril-Juny)

Anotació

Abril – Juny
Sitges

Desprès de sis cursos tractant temes de caire general (2006), d’arqueologia mediterrània (2007), d’exemples de la península ibèrica (2008), les cultures prehispàniques americanes (2008) duts a terme a l’Escola d’Adults de l’Ajuntament, i cultures rellevants a Catalunya (2010) i l’arqueologia actual: entre la investigació, la gestió i la difusió (2011) a la seu del Grup d’Estudis Sitgetans, en aquest cas (2012) volem analitzar temes tan rellevants com l’urbanisme i l’arquitectura donat que son elements importants per entendre les cultures i les societats de l’antiguitat.

L’àmbit geogràfic seria Mesopotàmia, l’Indo, Egipte i la Mediterrània oriental, central i occidental, i el marc cronològic s’estén entre el setè mil·lenni abans de Crist i l’expansió romana que s’inicia al segle III a C.

Veure el programa del curs en format PDF

 

QUO VADIS, PENEDÈS? JORNADES DE DEBAT TERRITORIAL – 17 de març

Anotació

Dissabte 17 de març
Cunit
Biblioteca Municipal Marta Mata
10 del matí

10.00 – 10.15 h. Benvinguda i presentació de les Jornades

Montserrat Carreras, alcaldessa de Cunit

Àngels Santacana, membre de la Junta de l’Institut d’Estudis Penedesencs

10.15 – 11.30 Ponències

L’organització territorial catalana, Jaume Casañas, geògraf

El desplegament de l’àmbit territorial del Penedès, Francesc Damià Calvet, secretari de territori i movbilitat, Generalitat de Catalunya.

El Pla estràtegic del Penedès: reptes i oportunitats, Jordi Cuyàs, director del Pla Estràtegic del Penedès

11.30 – 11.45 Pausa – Cafè

11.45 – 13.15 Taula rodona

  • El futur del Penedès: Territori i paissatge

Moderador: Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs

Amb les intervencions de:

  • Isidre Gavin, director de CIMALSA
  • Borja Moyà, enginyer tècnic en obres públiques
  • Fèlix Simon, Plataforma per la Vegueria Pròpia
  • Pau Batlle, arquitecte i urbanista
  • Dídac Gallego, Som Penedès

13.15 – 14.00 Debat obert

14.00 Cloenda de les Jornades

 

Veure el programa de les Jornades en format PDF

 

Notícia: Ruta memorial democràtic pel Garraf

Anotació

Es presenta el mapa guia d’itineraris pel penedès i el Garraf que permeten recuperar part de la historia de la Guerra Civil Espanyola. Impulsat per l’institut d’estudis penedesencs, les rutes estan formades per 39 punts visitables amb un alt valor pedagògic i didàctic però també de promoció del turisme cultural en aquest territori.

Notícia: Els itineraris de memòria del Penedès posen ordre definitivament als espais que van ser cabdals durant la guerra civil i la postguerra

Anotació

Els itineraris estan dividits en tres rutes: la del Vesper de la Gloriosa, que se centra en els espais dedicats a l’aviació republicana, la ruta del front i la de defensa de la costa.

A través d’una senyalització homogènia han quedat marcats diversos espais, com trinxeres, nius de metralladores, refugis antiaeris, búnquers i edificis que durant la guerra van servir com a hospitals de sang, magatzems o tallers. Els itineraris s’han establert per a ser explotats en la seva dimensió divulgativa, pedagògica i turístico-econòmica.El director del Memorial Democràtic Jordi Palou-Loverdos ha destacat que els itineraris de Memòria del Penedès són fruit d’un treball conjunt que ha implicat l’Institut d’Estudis Penedesencs, el Vinseum i els tres consells comarcals d’Alt, Baix Penedès i Garraf, a banda dels ajuntament de 16 municipis. I això ha generat sinèrgies que han donat a conèixer aquest patrimoni dins de cada població.

Les rutes passen per exemple pel municipi de Subirats, que va acollir entre els seus boscos la darrera defensa republicana abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona. Des de les trinxeres i els nius de metralladores que hi havia a banda i banda de la carretera es va retardar dues hores l’avanç dels nacionals.

A aquest municipi s’està fent una aposta clara que informar als visitants sobre les mostres que queden del pas de la guerra i ara tenen previst posar en marxa un centre d’interpretació a les antigues escoles del Pago, que entraria en funcionament abans de l’estiu.Vilafranca també s’ha unit a la senyalització del Memorial Democràtic i, dins del nucli urbà, es pot conèixer per exemple quin és l’ús que va tenir la Basílica de Santa Maria durant la guerra i els primers anys de la postguerra o de quina manera s’actuava a l’antic hospital de sang del Molí d’en Rovira. Per l’alcalde de Vilafranca Pere Regull, aquesta mena d’informació no s’ha de perdre.

Ara, el proper pas al Penedès serà la creació de la ruta de la rereguarda, que tindrà un caire més conceptual i servirà per tancar la tasca iniciada fa tres anys per l’Institut d’Estudis Penedesencs dins del projecte Tots els Noms. Tags itineraris Memòria del Penedès – Jordi Palou-Loverdos – Pere Regull – Pere Pons – Ramon Arnabat – guerra civil