Notes: MUNTANER 1986, n. 2378 Castell del qual es conserven encara algunes restes al cim del turó sobre el qual hi ha el poblat de Jafre (c. o.; "lo senyor del castell de Jafra" doc de 1332 a Carbonell 1961 p 268).; Verd 147, 148, 150, 152, GGCGarraf 300. La desapareguda fortificació, - que devia situar-se en la part més elevada del turó proper al poblat i que encara conserva algunes restes (MUNT.86, núm. 2378), abans de cap altra referència amb l'actual nom es documenta com "castell Podrit" (1154-"kastro Pudrito", Pia Almoina, doc.núm. 8), car era situat al N del terme del castell de Campdàsens, entre els actuals penya Riscle i puig d'Espinal, que després foren límits del terme municipal d'Olivella.
La primera notícia del castell termenat de Jafre és de l'any 1332 i ja tenia senyor jurisdiccional (CARBONELL, "Siete ensayos de historia suburense", 268/269, 1961, segons Joan LLOPIS, "Assaig històric sobre la vila de Sitges", 26, 1891).
A continuació, l'any 1355, hi ha constància de l'establiment de Pere Vila, "del castell de Jafre", en una terra situada a Garraf, en el Llacsí (Pia Almoina, núm. 535) i, el 1369, en les afrontacions d'una terra del terme d'Ol., es fa menció del camí que va al "castrum dez Jaffre" (MAS,PER/0126A), la jurisdicció del qual fou cedida temporalment pel rei a Bernat de Fortià l'any 1385, juntament amb altres castells (Pia Almoina, núm. 369). Des d'aleshores - i fins al 1681 - sovint es tenen cites del castell, que era el centre d'una quadra que a la vegada originà una baronia, aquesta a partir del dia que - en data incerta - el senyor va obtenir el títol nobiliari de baró. A més de llegir-se en documents, el "castell de Jafra" figura en un mapa del segle XVII dipositat a can Papiol de Vilanova i la Geltrú.
El darrer mapa toponímic encara enregistra el Castell (Mp. top.).