Vicenç CARBONELL VIRELLA
toponimiapenedes@gmail
Introducció
En la publicació de Maria Teresa MONTAÑA I MARTÍ, Toponímia de l’antic terme de la Canonja, extret de Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària I, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona 1980, a la pàg. 20, entrada 5, els Antigons, es llegeix:
“És terra plantada d’olivers. Pel cantó de ponent la voreja la Riera de la Boella, tot separant-la de la partida del mateix nom, antic terme, i del de Reus. El camí que pren la denominació d’aquesta partida un bon tros fa de límit per la banda de llevant amb el terme de Reus, just on acaba la mateixa partida. Podria ésser aquest topònim una corrupció d’Artigons. ‘in partita dicta del Antigó terminata ab oriente partim cum itinere per quod itur de villa Salodo in dicto loco de la Canonja a meridie et ab occidente cum itinere per quod itur de dicto loco de la Canonja in manso dicto de la Boella’ (1722); ‘partida dicha de la Antigo’ (1776). Aquesta font la mesurava en 41 jornals i mig. ‘Partida dels Antigons’ (1892). Dins la partida de referència no hi ha cap mas, ni recorden els pagesos vell haver-n’hi vist mai cap. Un dels informadors diu que es donava el nom de Ontigons a la partida de la Coma o dels Molinassos. Ho posem perquè creiem que es tracta d’una pronunciació errònia”.
Posteriorment, fou publicada La Canonja: llocs, termes i un capbreu, editat pel Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, 1987, en el qual hi ha un treball de Ramon AMIGÓ titulat Comentaris sobre l’antic terme del ‘Territori’ de Tarragona. A la pàg. 131, es delimita el “Territori, amb un perímetre de quasi quaranta quilòmetres, quedava dubtós el bocí que tocava a la Canonja; podria variar una mica als Antigons, a la Coma/Molinassos i als Camps-rodons/Castellets”. Després, fent història del Territori, a la pàg. 134, diu que en la “documentació fiscal reusenca surten centenars d’exemples de terres situades al Territori, en totes les èpoques, durant set segles, que s’acaben a mitjan XIX. Dintre els quatre termes que anomenem les ordinacions s’indiquen dotze partides de terra, que eren partides d’aquells termes. . . . . hi surten també els Antigons i els Castellets”. “El terme del Territori ocupava doncs una certa part d’allò que avui correspon al terme municipal de la Canonja, si més no els Antigons, la Boella”, etc. Finalment, a la pàg. 139 ens comunica que “la major part del terme rural del Territori va ésser incorporada al terme de Reus, el 1848, amb l’excepció de la partida dels Camps rodons, la Boella i, en part, els Castellets, els Antigons i els Molinassos, que van passar a la Canonja”.
Però, Ramon AMIGÓ l’any 1958 ja havia publicat Els noms de lloc de les terres catalanes III Reus, Premi Eduard Brossa 1955. En aquest llibre, a la pàg. 27, dintre les partides de terra l’entrada 270 és “Els Artigons”, pronunciat “lus antigóns o lus urtigóns”. Indica que és “sota la Riera de la Boella. La limiten, en termes generals, la Carretera de Tarragona, el Camí de Sant Llorenç i el dels Artigons. No hi ha cap mas d’anomenada, i les finques, de secà, pertanyent gairebé del tot a gent de la Canonja”.
El mateix Ramon AMIGÓ en va fer una segona edició que porta per títol Materials per a l’estudi dels noms de lloc i de persona, i renom del terme de Reus, 1988. En aquesta ocasió no té cap dubte en grafiar el topònim. L’entrada núm. 140 és prou convincent: els Antigons, pronunciat “luzantigóns (o) alzantigóns”. Afegeix que “com que fa alguns anys que s’hi van fer troballes prehistòriques, el nostre comunicant diu que hi havia hagut un poble molt antic i que de l’antigor d’aquell poble ve el nom de la partida de terra. És a l’ESE i prop de la Boella, entre la carretera de Tarragona, la de la Canonja i el camí dels Antigons, que fa de frontera amb el terme de la Canonja però que no marca el límit de la partida, perquè els Antigons ocupen també un bon espai dintre d’aquell terme veí. No hi ha cap mas d’anomenada i les finques, de secà –vinya i oliveres- pertanyent gairebé totes a gent de la Canonja”. Documenta “partida de Antigó” (Partides). Seguidament, ens parla del camí dels Antigons, pronunciat “lu kamí dalzantigóns”, és a dir, que ja no es fa referència d’una possible corrupció d’artigons.
En un dels plànols que s’adjunten, en els de les partides de terra i els masos es comprova que la partida dels Antigons pertany en gran part a la Canonja, restant com una mena de falca estreta dintre el municipi de Reus. Els Antigons també figuren en el mapa actual del terme municipal de Reus, publicat a l’Onomàstica núm. 95, desembre 2003, pàg. 685.
Finalment, l’any 1993 Josep LLOP TOUS va publicar El creixement urbà a través dels capbreus. La Canonja al s. XVIII. A la pàgina 36 ens diu que en el capbreu de 1725 hi consten d’onze partides. Una d’elles és les Vinyasses, amb una finca anomenada “l’antigó”. Després, la pàgina 49 és la reproducció del plànol 4, on s’hi veu la finca “Ontigons” per Antigons, tal com més amunt ens comentava Maria Teresa MONTAÑA.
Des d’aleshores han aparegut diversos articles amb aquest topònim, sobretot en el País Valencià i ja s’ha donat més d’una solució a la seva etimologia, però per endavant podem dir que no és cap corrupció d’Artigons (veure més avall un article de Manuel Jaume MASSÓ titulat Toponímia i arqueologia).
Hem remarcat que els Antigons són una mena de falca dintre el municipi de Reus, que té la forma d’un peu. Aquesta particularitat de falca, la d’una partida pràcticament gairebé tota fronterera, segurament marcada per límits que un dia foren identificables, deu portar el nom de les marques que contornejaven el perímetre, els antigons, una primitiva varietat de fita.
Per altra banda, en un article aparegut en el XVII butlletí d’Onomàstica datat de setembre 1984, pàg. 39 a 44, Evelí VILLUENDAS i GIBERT, amb el títol Onomàstica de la vila de Torredembarra al segle XIX, exposa que en un llibre manuscrit confeccionat entre 1845 i 1848, s’indiquen deu partides, però hi manca la descripció d’algunes d’elles, entre les partides dels Munts i la dels Antigons (o Artigons). Però, en la descripció de la partida dels Astrinquells, diu que a llevant i a tramuntana afronta en part amb la partida “dels Antigons”. Desconeixem si encara és coneguda aquesta partida i el seu significat.
En el mateix butlletí de la Societat d’Onomàstica (pàg. 52 a 55), Manuel Jaume MASSÓ i CARBALLIDO, en un article que porta pel títol Toponímia i arqueologia ens parla de “Els Antigons”, del qual ens diu que “indubtablement, és un topònim molt indicatiu en la recerca històrica. De vegades, es pot confondre amb els Artigons, nom derivat d’ “artiga”, . . . . i així hem trobat en alguna publicació els dos topònims referits a un mateix indret, degut a que el recollidor s’ha basat excessivament en una pronunciació local concreta, sense comprovar-ho a posteriori documentalment.
. . . . tenim nombrosos exemples que confirmen la relació, gairebé constant, entre aquest topònim i les ruïnes antigues clarament visibles. . .
. . . . No és estrany, doncs, que trobem la ciutat romana de Lucentum sota el sector anomenat dels Antigons de la ciutat d’Alacant, o que en el lloc dels Antigons s’hi localitzessin les restes de l’antic teatre romà de Sagunt (en aquesta ciutat hi ha el motor de l’Antigó). A Xodos, un document del 1594 esmenta “un antigor de paret vella”. Deixant de banda altres exemples del País Valencià i de les Illes, almenys en el Baix Camp tenim quatre llocs amb aquest topònim. A la partida reusenca dels Antigons, hi ha les restes d’una important vil·la romana, i a l’homònima de Cambrils, s’hi feren algunes troballes de la mateixa època. No hem pogut localitzar encara bé la possible existència d’un jaciment arqueològic a la partida de l’Antigor, situada entre els termes de Castellvell i d’Almoster. . . ”. En el posterior debat, E. MOREU-REY, Els Nostres Noms de Lloc, ja posà en relació Antigó amb una fita. Evelí VILLUENDAS indica els Antigons de Torredembarra, localitzables a prop del jaciment d’època romana “del Moro”.
Ben aviat i arreu del món, l’home tingué necessitat de marcar el seu territori, sigui individualment o col·lectivament, posant-hi des d’una simple marca o senyal damunt d’una pedra o d’un arbre i, passant per la universal fita o pedra ficada a terra (hito en castellà, borne en francès i landmark en anglès), fins al menys conegut molló, moió o muró de grans dimensions. Entre altres elements que serviren per termenejar, són més o menys documentats la boga, el bòrn, el claper, el cossol, la creu, el jaló, el marge, la monjoia, la remota muga, el pedró i la vedruna. Amb aquestes i altres marques de partió, s’han delimitat la rodalia de paratges, de partides, de terres i de territoris, siguin aquests particulars o senyorials (límits), municipals (termes), provincials, regionals, de països i d’estats (fronteres). Són part dels signes termenals que més han persistit en el temps.
Actualment, ací, fora de les fites frontereres de l’Estat – que encara disposen d’un servei de manteniment – els demès senyals han caigut en el desús, car la cartografia i la fotografia aèria són ara prou fefaents per a demostrar els límits del termes municipals i de la propietat privada. Avui, pràcticament totes les fites van desapareixent de mica en mica, ja que d’elles ningú en té cura. Segons el Costumari Català (1921), els experts feien notar que “és un molt mal costum no resseguir els termenals de tant en tant, netejant-los, tant com sigui menester, perquè no es perdin”. Potser existeix algun terratinent que encara té presents les seves fites i fins i tot les inspecciona periòdicament, però a nivell municipal s’ha perdut l’obligació que antany tenien els regidors de vetllar pel seu estat. Tenim constància de la pretèrita tasca de revisar les fites i mollons que delimitaven la parròquia i/o el terme municipal. Eren altres temps.
Els Antigons
Després de la introducció, ens toca parlar dels antigons, una de les formes més pretèrites d’assenyalar una demarcació. Ja hem dit que hi ha vàries accepcions sobre el mot. La més coneguda – i encara vigent –, és fora del Principat. En el País Valencià i concretament a la comarca de Morvedre, la paraula antigó és emprada arreu per a denominar tota mena de runes antigues, preferentment d’origen romà (S. BRU i VIDAL, Toponímia urbana de Morvedre a Miscel·lània MOREU-REY I, pàg. 297). L’Antigó d’Albasset és una partida de terra amb ruïnes molt antigues, en el terme de Morvedre (DCVB 1, pàg. 717). Hi ha “Antigons” a Museros, a l’Horta (Onomàstica núm. 79, des. 1999, pàg. 45; núm. 95, des. 2003, pàg. 592), que “segons algunes fonts, aquesta terra rep el seu nom perquè és la més antiga, o es on van instal·lar-se els primers habitants del poble, que podien tenir origen islàmic, romà o ibèric”. A Tortosa, “Antigons” era terra habitada o conreada des de molt antic. . . indret amb restes arqueològics (Onomàstica núm. 86, pàg. 101). Ets Antigons són navetes prehistòriques que hi ha dins la possessió de Ses Eretes d’Artà, on hi ha terra molt gruixada que han fet conradissa (DCVB 1, pàg. 717). A Mallorca, els “antigors” es corresponen sempre amb monuments prehistòrics (Cosme AGUILÓ, Onomàstica núm. 42, 1990, pàg. 78).
A Mallorca un antigó/antigós-a, és terra molt cuitora, amb macs i tests enterrats. Terra antigosa: terra fèrtil que treu molt amb poca femada i que se sol trobar principalment devers els talaiots (Llucmajor, Petra, St. Joan, Santa Margalida)(DCVB 1, pàg. 717). Rokseth (1923) diu que també es coneguda a “terra fosserenca” o “terra de talaiot” al trobar-s’hi ossos i estar situada vora les ruïnes megalítiques (Onomàstica núm. 119, 2010, pàg. 264).
Benalua i els Antigons es troba a Alacant, d’Antigons n’hi ha a Foios, a Museros i a Puçol, on hi mena el camí dels Antigons (Toponímia del Pobles Valencians – TOPOVAL).
A Cartagena, assenyalem “Antigones”, que, malgrat que estigui isolat, sembla mostrar la presència del català “antigó” ‘ruïnes d’edificacions antigues’. Sembla versemblant aquesta anàlisi si tenim en compte la seva presència en documentació murciana des de l’any 1500 (De bell nou sobre la toponímia murciana actual d’origen català, per E. NIETO BALLESTER, Onomàstica núm. 110, 2008, pàg. 11).
Però també tenia altres significats relacionats amb la pagesia, car al Vendrell un antigó era una terra erma des de molt antic i a Freginals, un tros de terra, no gaire gran, de malesa dins la terra treballada (DCVB 1, pàg. 717). Aquí, en el Penedès, un antigó era un petit tros de terra per conrear dins d’un gran camp treballat, on el pagès hi disposava pedres i arbusts que li feien nosa (a Llorenç, segons Pere SADURNÍ, Can Sadurní 2005, pàg. 225), és a dir, que d’un antigó en feien una mena de claper. Pere SADURNÍ (Sant Pere de Palau Moranta, per Pere SADURNÍ, 2007, pàg. 245), torna a dir que un antigó és una tros de terra petit dins un camp on el pagès hi dipositava pedres o arbusts que li feien nosa.
Victorino SANTAMARÍA: Recopilación razonada de los usos rurales del partido judicial de Vendrell. Imprenta Ramón Hermanos. El Vendrell, 1896, pàg. 192-207. Sección 2ª “De los mojones” Cap. I “Indicaciones generales”:
“Nuestro estudio no se extiende á ocuparnos de los mojones para separar los términos municipales, por ser materia administrativa.
Los mojones y toda otra separación de heredades se llama en el país antigó, voz que no encontramos en el diccionario, y que nosotros traducimos por lindero antiguo que separa las fincas ó heredades.
Los mojones están formados por la piedra central apoyada por una piedra á cada lado, á las cuales se llaman fiolas, cuya palabra catalana significa, según el diccionario, cúspide, remate, significado que no consideramos aplicable á nuestro caso, pues aquí fiola quiere decir ahijada, queriendo significar que hay la piedra mayor que es el mojón, como representando el padre, y las ahijadas, ó fiolas, piedras más pequeñas que apoyan á aquella. Estas piedras son llamadas también testimonis, testigos, porque indican que la piedra central es un mojón”.
Del llibre Bellesa rural al Baix Penedès, per Benjamí CATALÀ, 2006, pàg. 28:
“Quan el documents medievals . . . anomenen una antigor al·ludeixen a una marjada antiga”.
De referències d’una i altra accepció no en falten en diccionaris especialitzats i les reservem per a no fer-nos pesats. Però, no són gaire abundants les suposats que relacionen els antigons amb marques de partió. Així, el professor COROMINES es va trobar amb un “antigor de paret vella” a Xodos i amb “antigo” a la Secuita, ambdós en capbreus dels segles XVI-XVII i va pensar que eren camins vells. També menciona el “camí dels Antigóns” a Puçol (Onomàstica 17, 1984, pàg. 38; camí, partida i edifici a Onomàstica 23, 1986, pàg. 18/19) i “els Antigóns del Mudàfer”, nom d’un indret amb ruïnes, també a Morvedre. La relació del topònim “Els Antigons” amb l’arqueologia ha sigut estudiada (M. J. MASSÓ, Onomàstica 17, 1984, pàg. 52/54).
Per acabar, a Cerdanyola, fins fa ben poc, existia una partida de terra que portava el nom de “les Antigoses”, documentat des de 1546 a 1948, i una altra, el “pla de les Antigoses”, només a l’any 1669 (Onomàstica 98/99, 2004, pàg. 15).
Fou MOREU-REY qui a l’any 1982 ja incorporava l’ “antigor” o l’ “antigó” dins les marques i límits de propietats, però no aclarí de què es tractava, si era una fita o un molló, o cosa semblant. A partir d’aquí hem de fer menció de la nostra collita personal, actualment prou documentada per arribar a fer-ne certs raonaments. Anem a relacionar tot el que fins ara tenim:
Cronologia
1305. Una sentència arbitral confirmada aquest any i referida a una de dictada sobre el terme de Celma el 1291, disposava el manament de construir “un mur o antigó”, que servís com a separació amb el terme de Pontons. Segles després, el 1669, els àrbitres no van trigar a trobar el que buscaven, o sigui, aquella “gruixuda paret de pedra o antigó que, a tall de molló, hi havia col·locada des de finals del segle XIII. I així ho expressaren: “una antiquíssima paret o marge antigó. . . dita antiquíssima paret o marge legítimament consta clar. . . esser antigó”. Aleshores van actualitzar-lo col·locant nou senyals: “sien posades tres fitas o murons, és a saber, una al cap del antigó de la dita paret. . . . de tal manera que las ditas fitas o morons corresponguen la una a la altre y aquellas als antigons antics” (Lluís FIGUERAS, El senyoriu de Celma I, pàg. 185, 186/187 i El senyoriu de Celma II, 1992, pàg. 22/23).
No calen comentaris, l’antigó era una antiquíssima i gruixuda paret de pedra feta en el segle XIII. Les fites i murons fitaven els antigons.
1445. En el cadastre de Castellvell del Camp, hi ha la pretèrita partida de l’Antigor: “A lantigor afronta en lo camí del Castellvey” (AMIGÓ, Toponímia dels termes municipals i nuclis de població de Castellvell del Camp i d’Almoster, 1968, pàg. 29); “a la basa del antigor afronta ab la dita basa”; “a la antiguor afronta ab dita antigor” (AMIGÓ, Ibídem. pàg. 84). No s’explica que representa.
1474. A Sant Martí Sarroca, en un capbreu la Pabordia de la Seu de Barcelona, una sort (peça de terra), afrontava “ab lantigor” (foli 1) i una terra coneguda pel prat limitava “ab un viarany quy va alantigor” (foli 2).
En aquest cas tampoc s’aclareix si es tractava d’un marge o d’una terra erma.
1528. A Vilafranca és revisada la rodalia del municipi: a unes quinze passes de la casa de Jacint Mascaró de la Riba, es dóna per senyal un “antigó de Ríbols”, fins que fineix en una fita gran que ja és en el bosc del dit Mascaró (Llibre Verd de Vilafranca, pàg. 315/316).
En aquesta ocasió sembla que l’antigó són “ríbols”, és a dir, rebolls o revells, rebrots d’olivera borda o ullastre (COROMINES, DECat VI, pàg. 652), evidentment revells antics.
1535. A la Bisbal, es fa menció d’un “camí vell fitat ab ses antigos y marge a cada part . . .sen torne per un marge amunt fitat. . . camp amunt per un camí vell fitat” (Benjamí CATALÀ, La Bisbal, 1998, pàg. 163).
Ací, els antigons serveixen per fitar un marge vell.
1570. A Rocacrespa, caseriu de Cubelles proper a Vilanova, en una concòrdia entre Gabriel Vilanova, donzell de la quadra de Rocacrespa i Toni Pedro, pagès de la dita quadra, fan pactes per unes “oliveres, fites y antigons vells y marges y un camí mitger” (AMV, Reg. 2985), diferenciant fites i marges dels antigons, que eren vells.
1571. En una qüestió entre Pau Miralles i la família Vidal per una peça de terra situada a la part anomenada “los batallols” de La Geltrú, els límits eren “las fitas del cap del marge dret conforme està lantigó del marge fins fer” (AMV, Reg. 2985).
A semblança de Celma, els antigons són elements identificadors d’un marge.
1591. Capbreu del castell de La Geltrú. El mariner Antoni Torrents posseïa dos jornals en el camí de la Magdalena, els quals termenaven a tramuntana amb el mariner Joan Plana mitjançant una antigor i camí veïnal (foli 71v).
1594. A l’arxiu municipal de Xodos COROMINES llegí: “affronta ab un antigor de paret vella. . . al pas que baxa de la Tenyadeta” (DECat I, pàg. 328).
1597. Capbreu de l’Albornar (Santa Oliva). Hi tenim que limita amb Albinyana: “mitgensant un margeos Antigos”. . . “ahont ya una Antigor”. . . “ab antigor y part sens antigor” (Onomàstica del Penedès, 1996, pàg. 136).
1606. A la Plana de Vilanova, en un litigi per una terra bosquina, els experts revisaren els “antigons, atès que no hi ha fita ninguna” (AMV, Reg. 2997).
La frase és prou explicita, car dóna nom a dues coses distintes, potser donant a entendre que la romanalla eren marges vells.
El 29 de maig al mas Ricart de Vilanova es refereixen a “fites y una antigor de pedras” (Arx. Not. 11-AHM).
El 30 de setembre a Cunit es menciona un “antigor in sumitate serra dicta de puig pelós” (Arx. Not. 11-AHM; 24-AHM).
1609. En el litigi entre Pere Joan Rovirosa de Rocacrespa i Francesc Gimet, hostaler de Cubelles, per una olivera d’una peça de terra, els experts veuen “los antigós de marges” i altres marques de marges (AMV, Reg. 2998).
Es torna a detallar que un antigó forma part d’un marge, mentre que també sabem que un antigó era un marge antic.
1611. El 29 d’agost, a partida de l’Aragai de Vilanova, els experts han vist “los antigós de marges per adovar” (AMV, Reg. 2999).
D’aquestes pedres situades en els marges, anys més ençà es deien “fites de marge” i en tenien cura els regidors.
1612. El 12 d’octubre, uns experts en una qüestió per la propietat d’una terra a Vilanova, han ben vist i mirades unes “fites y antigós” per tal de resoldre el problema (AMV, Reg. 2999).
A la mateixa Vilanova, l’1 de novembre, en una altra qüestió per una peça de terra situada en la quadra d’ Enveja, els experts han vist “los antigós de dit marge”. . . .i posen una “llinyola fins a una antigó de marge” (AMV, Reg. 2999).
1616. A Vilanova, el 27 d’octubre, els experts en qüestions de marges observen unes “que hi ha antigós en un marge . . . . i antigós velles en dit marge” (AMV, Reg. 3001).
El setembre del mateix any es van revisar els límits del terme de Ribes amb la quadra de Miralpeix, actuals entre Ribes i Sitges per la incorporació de la quadra a aquest municipi. Amb el document a la mà, vam seguir-lo punt per punt des de vora el mas Pasqualí fins a la muntanya del Pedroell, a la Mata. Una part del document deia: “la qual fita ha de tenir correspondència a uns antigois que van dret al cap de la serra dita del Padruell, que són unas pedras grosses alsades la una contra del altre, que per ser rochas no s·i poden posar fitas, y de aquí en fora tira dret al cap de la montanya del Padruell, y després va dret a mar. Per sos antigois que y ha sobre los quals no y ha qüestió alguna, prometent los dits senyors. . . no cantraferan ni vindran per ninguna causa o rahó” (BAUCELLS, El Garraf i la Pia Almoina, pàg. 28).
Aquests antigons són roques dretes aparellades que encara hi són i vàrem fotografiar. No devien ésser molt diferents dels antigons de marge d’altres indrets, dels quals també en tenim fotografies.
1618. El 30 desembre, Baldiri Pagès, clergue de Vilanova, ven a Pere Pomaredes, serraller de Vilanova, una terra del lloc dit “mas mortas” (a Cubelles). Llev. Bartomeu Puig menor; mig. Mateu Montserrat quodam “antigo de marge” (Arx. Not. 34-AHM).
1619. El 26 de novembre, els elegits en la qüestió del Camí real vell de Ribes a Cubelles, van veure i ben mirar “las antigós y fites justes”, van fitar moltes fites de diversos trams, van observar un “antigo del camí vell” i una “que la antigó a mancat aquí”. . . “y aprés an troba uns antigós. . . (AMV, Reg. 3002).
Actualment, marges i antigons han desaparegut del tot, però encara els havíem vist en els mateixos llocs que el document descriu. Evidentment, avui tot el camí és asfaltat o encimentat.
1622. Capbreu de Canyelles (AHV, núm. 746). Hi trobem: “Al puig de les Forques fins a una antigor y fita. . . ponent una antigor y duas fitas”(foli 9/9v); “partint lo marge cosser o, antigors que y ha” (foli 28).
1626. El 27 d’agost, Bernat Vilanova, donzell de Rocacrespa, estableix a Antoni Torrents, pagès de Vilanova, en una terra de la quadra, en el lloc dit de Ricreu (a Cubelles) Llev. Miquel . . . ; mig. Joan Garí, mitjançant “quadam antigor qui ibi est”; pon. Pere Llanussa, que fou de Pere Ricart; cerç, fou del difunt Antoni Miquel (Arx. Not. 41-AHM).
1633. El 3 de febrer, Gabriel Urgellès i Antoni Torrents elegits en la qüestió que tenen Ramon Garí i Gabriel Ballester per unes terres que tenen “al lloch dit lo rachó de la masia del mas den Palau”. Han estat informats per Magí Urgellès del mas den Palau, que la terra de Gabriel Ballester era seva en temps passat i sabia molt bé “los antigos dels marges en dit lloch” i avui no hi són. S’han plantat oliveres “en lo mig del camí qui allí passa que va del Salse dret al Piulart y a Crexell” (AMV, Reg. 3004).
1634. L’onze de febrer, a les Solanes de Cubelles, en una qüestió per unes oliveres, els experts han “ben mirades las antigos dels marges” (AMV, Reg. 3004).
1639. 24-8. Jeroni Ballester, pagès de Vilanova, revèn, torna i restitueix a Antoni Ballester, pagès de dita vila, tota aquella terra situada en la quadra de Rocacrespa, en el lloc dit lo Corral Estaper. Llev. dit venedor; mig., pon. i tram. dit venedor, “fins alt a la antigo del marge”, comprenent tot l’aiguavessant. Terra que li va vendre el difunt Pere Ballester, pare d’Antoni, a carta de gracia el 13-05-1628.
1661. El capbreu de Pontons es mostra molt prolífic amb tota classe de termes. En descriure la rodalia es llegeix: “en lo qual Coll ÿ ha una Creu de fusta ÿ de dit Coll va discorrint per un antigó fins a les roques dites del Coll de Galí tot serra amunt, lo qual Antigó divideix la heretat del mas de Boxadors (avui mas de Pontons) ÿ la heretat de Balthezar Ferrer del mas dels Carbons”. . . “lo dit mas de Boxadors ÿ desde aquí va discorrint Antigó avall fins a un marge vell . . . puja muntanya amunt dita la serra de Vall de Infern fins al cap de una rocha que ÿ ha un moió ÿ desde dit moió va discorrint serra amunt per un antigó tot cap de serra fins a trobar altre moió. . . ÿ desde dit moió va seguint serra amunt ab altres moions fins arribar al puig de Lopanya seguint també lo antigó affrontant sempre ab lo terme de Foix. . . . ÿ desde dit puig de Lopanya va seguint lo Antigó travessant lo camí que va de Vilafranca a les cases de Soval (foli 9); . . . ÿ va discorrint dit Antigó fins al single de les Roches de St. Salvador, en la qual Rocha ÿ ha una Creu feta ab pich de martell. . . saleres que ÿ ha en dita serra ÿ de dites saleres va discorrint costa avall seguint un antigó. . . .ÿ de allí discorre per un antigó dret a la riera que passe a Pontons (foli 10); . . .ÿ de dita fita (se’n citen moltes) va discorrent pujol avall seguint un antigó fins a arribar al camí que va de Sapera a Selma. . . puja serra amunt seguint un antigó fins casi al cap del Puig de les Agulles. . . ÿ de dites fites va discorrent per un antigó que és sobre lo camí que va de Pontons a Selma fins a les roches que ÿ ha al cap de dit Antigó. . . ÿ de dita fita va discorrint fins a les trancades. . . ÿ de dita fita va discorrint per un Antigó amunt fins a una fita en la plana del mas al capdemunt de dit Antigó, afrontant sempre ab lo dit terme de Montagut (foli 11); . . . torrent amunt fins a la coma del Bonla mitjensant un Antigó pujant serra amunt de la Guàrdia, en la qual se va al capdemunt ÿ ha una fita . . . camí que va de Pontons a la quadra de la Riambalda mitjensant fites ÿ de dit camí va discorrint per un antigó amunt (foli 12); . . va discorrent per un Antigó fins al torrent del Guix, afrontant sempre ab lo terme de la Llacuna” (foli 13)..
Com podem veure, a més d’una munió d’antigons, la rodalia és abundant en altres senyals termeneres, fites, marges vells, moions, creus fetes a pic de martell, saleres i trencades. Les saleres, tot i tenir una utilitat ramadera, també són emprades com una referència. Pel que fa a les trencades, com a partió són més conegudes a la Cerdanya i a Andorra. A Pontons, com en el cas de Celma, els antigons sembla que eren marges antics, doncs cal seguir-los amunt i avall.
1679. El 12 de juny era realitzada la rodalia de Mediona i Sant Quintí: “arriba a un antigó, que és la afrontació de la Quadra, ab lo terme de Font Rubia ÿ dit antigó arriba a la serra del Pujol Roig de Bolet” . . . . “seguint un antigó dret a la Pallissa del Mas Nou”. . . . “tot dret per un gran barranch amunt mitgensant un antigó” (Dossier Mediona).
Com en altres ocasions, l’antigó era un marge llarg que pujava i baixava.
1681. Capbreu d’Olivella, amb referències des de 1622. En l’establiment del mas de na Liona es limitava amb les terres de Pere Grau de Cabrafic, “descendit per lantigor usque ad cumbam del Forn” (foli 35), mentre que anys enrere, el 1622, deia semblant: “descendit per lantigó usque ad cumbam sive Coma del Forn” (ACS, Perg. núm. 6 ); En altre lloc del capbreu (foli 31v), es donen les afrontacions del mas Bargalló i a ponent les terres de Liona limitaven mitjançant el camí de Jafre “ut insinuant antiquitates que ascendunt versus serram de les Saleres”.
En aquest cas, no s’aclareix que són ni l’antigor ni les antiguitats, però en un document posterior de l’any 1689 podem veure-ho més clarament, car en una concòrdia i posterior fitació de propietats entre el propietari de Liona i Pau Olivella, posen “fites ab sas fiolas” en diversos indrets i escriuen: “se ha posat altra fita al capdevall de un antigó de marge que ÿ ha tres oliveres” i “altre fita posada al altre cap de marje gran sota lo antigó de la serreta de la Rovira. . . . sea posada altra fita ab la deguda forma y las fiolas com a las demés al altre cap de marge vell de las tres socas de las oliveras. . . y al capdevall del antigó que divideix los honors de dits contrahents. . . . la qual fita mira de costat de tremuntana dret al gran marge y del costat de mitgdia mira al mateix antigó que puja a la serreta de la Rovira. . . . se ha posada altra fita al mitg de la serreta de la Rovira al capdemunt del antigó propdit la qual fita és molt Grossa. . . . y del costat envers tremuntana dóna rahó al antigó vell que és en dita serreta de la Rovira que divideix las heretats” (Arxiu de can Suriol, Diferents papers, full 10/11).
Com en altres paràgrafs anteriors, apareix un antigó de marge, tal vegada una pedra fitera o pedró de marge, com també antigons que devien ésser marges vells.
1696. Tornem a La Bisbal: “una antiguo de un marge” (Benjamí CATALÀ, La Bisbal, 1998, pàg. 257; Capbreus, 2004, pàg. 13): Afrontació de la Riba: “mitjansant fitas y un antiguo” (CATALÀ, Capbreus, pàg. 15); En el camí de Sansuies, “y de dits casalots sen va per la falda del costé que ja y ha un antigó” (CATALÀ, Capbreus, pàg. 34); “mitjansant un marge, o, antigó vell, que passa de cap, a, cap de dit honor”; “mitjansant un antiguo que passa cap a cap de dita pessa, de dit Torrent Mal fins al Torrent de Guasch”; “mitjansant un antiguo, o, marjanada de alzinas i oliveras, que passa de dit Torrent de Guasch al Torrent Mal” (CATALÀ, Capbreus, pàg. 48); “ab un antiguo qui va a Sansuyas”, en aquest cas, sens dubte un camí vell; “per un antigó amunt fins a una alsina grossa” (CATALÀ, Capbreus, pàg. 52); “y sen baxa per un antigó entre dit confessany y dit Pugibet” (CATALÀ, Capbreus, pàg. 105); en la descripció de la rodalia de l’Ortigós “fins a un marge gros (que són los antigons de ditas quadras del Ortigós y de la Torregasa” (CATALÀ, Capbreus, pàg. 125; La Bisbal, 1998, pàg. 263); “ab la Quadra del Albornà, per un antigó o carrerany, que va dret a la massia del Mas den Busquet” (CATALÀ, Capbreus, pàg. 125). En el Glossari, CATALÀ, Capbreus, pàg. 154, creu que l’Antiguo o Antigó era un tros de terra erma des de molt antic o un tros no gaire gran de malesa dins la terra treballada.
1699. Recollit per COROMINES. “dit antigo” en un capbreu de la Secuita, on el context permetria entendre que es tracta d’un camí vell, però pot ser el mateix que pertot (DECat I, pàg. 328).
1725. A Castelldefels: “honor d’Antoni Almirall, que fou de Jeroni Poch, mitjançant un antigor, fita i camí pel qual es va al puig de Santa Maria i al peu de les Basses” (Les masies de Castelldefels, 2002, pàg. 132).
1728. Tornem a Olivella, en la delimitació del terme amb la veïna Ribes: per un antigó o marge que hi ha una fita plantada”. . . “marge o antiguo que hi ha una fita plantada de vella sota del marge”. . . . “marge o antigó y al cap del antiguo hi ha una fita plantada vella” (Arxiu Can Suriol, Bisbal, full 9).
Sens dubte, eren marges vells fitats.
Del mateix any 1728 és la ‘termenació’ de La Geltrú amb Ribes. El molló núm. 15, situat a la cruïlla amb el camí de Vilanova a can Mironet (camí vell de Ribes), tenia una “guia” (també dita fillola) que mirava la fita anterior, això és, cap a migdia, “seguint un antigó i els marges antecedents”. I en el tram 17-18 seguia per un “antigó” fins a l’altra part del bosc (Reembres, núm. 8/9, 1995). Aquests antigons també devien ser marges.
1758. 13-11. En lo castell de la vila de Torrelles de Foix del Bisbat de Barcelona, Jaume Vallès pagès dit de Coma de Maria, del terme de Foix, i Pau Vallès jove pagès, pare, i fill, mitjançant jurament, que presten, de son grat, i certa ciència confessen, i en veritat reconeixen al honorable Don Ramon de Peguera, i de Berardo, en Barcelona populat, com a senyor de dita vila de Torrelles, terme de Foix, i ses quadres present, i avall acceptant, que els dits confessants per los títols, que avall chalendaran tenen, i posseeixen en dita vila, i terme les propietats següents: Primo tota aquella casa, o, masia, anomenada avui de Coma de Maria, abans de la Rovira, en la qual habiten, amb sa gleva de terra dins la qual la mateixa casa està construïda, de tinguda entre terra campa, bosquina, i de muntanya, de vint jornals de llauró de mules poc més, o, menys, amb tots sos drets, i pertinències, situada dins dit terme de Foix, la qual gleva de terra afronta, a, sol ixent amb honors de l’heretat de Cristòfol Coral pagès dit de Puig Vell abans de Pere, a, migdia, part amb honors de l’heretat dita de Rafecas de Puig Vell, avui posseïda per Gabriel Vallès pagès de la Massana, i part amb honors de Gabriel Coral pagès dit de Torre Prima, abans de Francesc, camí amunt, qui puja a Foix, fins a la cova dita de Coma de Maria, sobre dita cova, i d’esta trenca per un antigó amunt, fins, a, arribar, a afrontar amb terres de l’heretat dels Giberts, posseïda per lo reverent Jaume Serrador, actual rector de Foix, que havien estat de la mateixa heretat dels Giberts, i los havia posseïts Joan Rafecas de Puig Vell, a ponent part amb honors de dita heretat dels Giberts, dits lo Collet Roig, i part amb la Plana Saguera (per Seguera) mitjançant unes fites, a, trenta passes poc més, o, menys, dins la mateixa Plana Saguera, i, a, cerç, i, a, tramuntana amb honors de Josep Capellades, dins lo collet de la Xola Aigua Vessant, arribant a una fita, que fa quatre afrontacions.
Ítem. Jaume Vallès pagès dit de Coma de Maria, del terme de Foix, i Pau Vallès jove pagès, pare, i fill, mitjançant jurament, que presten, de son grat, i certa ciència confessen tenir, i posseir, tota aquella altra peça de terra campa, de tinguda d’un jornal, i mig, poc més, o, menys, amb tots sos drets, i pertinències, situada en dit terme, i en la partida dita Espoia, la qual afronta, a, sol ixent amb honors d’Andreu Morgades, abans de Joan? (hauria de dir Pere) Morgades del Grau de Castellví son pare, a, migdia amb honors de dit Andreu Morgades, abans del mateix Pere son pare, mediant un antigó, a, ponent amb honors de Joan Morgades, abans de Jaume, mediant un camí, i, a, cerç, i, a, tramuntana amb honors de Josep Mata, tots de Torrelles (Capbreu de Torrelles, pàg. 93).
1782. Som a Montagut i també descriuen la rodalia, documents rics de terminologia partionera: “y pasa lo mas, y puja per un antigó amunt mitgensant fitas. . . y de dit Puig devalla a una antigó avall dret a una fita. . . i devalla per una antigó avall dret” (LLENAS, pàg. 166).
La diferenciació de les fites amb els antigons són gairebé en totes les aportacions documentals i l’afirmació o relació d’un antigó amb els marges, ens fa creure que no tenia altre significat dintre el vocabulari termener. Esperem que noves troballes ens acabin de confirmar aquest supòsit. No cal dir que és una llàstima la pèrdua d’aquest mot en el vocabulari actual.
1784. El 9 de juny es descriuen els límits parroquials entre Cubelles i Vilanova:
“del Puig Torrat va baixant per uns antigós de fonament de paret”, per la muntanya avall (Parròquies. Arxiu Diocesà, full 22).
Per acabar, la carrerada de les Gatelletes a cal Morgades del Grau de Sant Martí Sarroca, baixa a la riera de Marmellar per entre marges de l’antic camí de l’Antigó (Camins de transhumància, pàg. 130).
Conclusió:
Segons les descripcions que fins aquí disposem i pel que fa a Celma dels anys 1305 a 1669, queda clar que la paret o marge vell era un antigó (els seguien muntanya amunt i avall), però també eren fites o murons – com diuen en alguna part del Penedès als mollons – que posaven en un marge. D’aquestes darreres fites o antigons de marge, encara en tenim alguns exemplars per destruir, potser per no massa temps.
Sigles:
AHM Arxiu Històric Municipal de Vilanova i la Geltrú
AHV Arxiu Històric de Vilafranca del Penedès
AMV AMV i la Geltrú
Arx. Not. Arxiu Notarial de Vilanova i la Geltrú
Bibliografia
Costumari Català, Volum II Costums sobre termenals, camins i aigües, en terres de pagès, 1921.
V. C. V. Juliol / 21.
Selecció extreta del recull en curs de lèxic penedesenc
ANTIGÓ. m. Ruïnes d’edificacions molt antigues, sien romanes, sien pre-romanes.»]; [DCVB. ANTIGÓ. m. Tros de terra erma des de molt antic (Vendrell).]; [CARBONELL N.ll.Olivella: 20 «L’Antigor. És una fita… Són diversos els esments d’antigons en la doc. disponible. Els antigons de la contrada eren marges antics o pedres grosses plantades als marges, senyals diferenciats de les autèntiques fites»]; [SADURNÍ St. Pere P. M.: «ANTIGÓ: Tros de terra petit dins un camp on el pagès hi dipositava pedres o arbusts que li feien nosa»]; [MASSÓ I CARBALLIDO. “Toponímia i arqueologia”, dins Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, núm. 17, p. 53-54. Els Antigons… és un altre topònim molt indicatiu… tenim nombrosos exemples que confirmen la relació… entre aquest topònim i les ruïnes antigues clarament visibles.]; [COROMINES. DECat. ANTIGOR. «en terres del Migjorn s’ha conservat amb un sentit que oscil·la entre ‘terra habitada o conreada des de molt antic’ fins a ‘indret amb restes arqueològiques’».]; [Els Antigons documentat en el terme de Torredembarra, localitzable a prop del jaciment d’època romana del Moro…].
V. C. V. febrer / 20.
