Secció de Toponímia de l'Institut d'Estudis Penedesencs

Reunió celebrada de 17 a 19 h

Assistents: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig i Francesc Riera i Prenafreta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); Josep Solé i Armajach (Bellvei); i Josep Sicart i Martínez (Bonastre).

Excusa l’assistència en Lluis Tetas i Palau.

S’inicia la conversa creuada entre diversos dels assistents sobre el tema de les barraques de pedra seca en ocasió del llibre que s’ha presentat aquest matí mateix a Bellvei sobre les barraques del seu terme, i a la que hi ha assistit en Joan Latorre. El seu autor, en Robert Rovira i Ferré, de l’Arboç, s’ha convertit en un especialista en el tema, comptant en la seva obra escrita també un llibre que mostra quatre itineraris pel terme de la seva vila.

A la Bisbal del Penedès també recentment es va presentar Les barraques de pedra seca de la Bisbal del Penedès, que es tracta d’una primera part, la segona l’està treballant el seu autor en Jaume Miró i Banach. En parlar de la Bisbal no s’ha pogut evitar el parlar dels nostres companys en Àngel Rovira i Turdiu i en Benjamí Català i Benach, el qual, aquest últim, és autor d’una ingent obra en que no hi manca de forma excel·lent el tema de la pedra seca referida als termes municipals de La Bisbal i del Montmell.

En Latorre ens ofereix noves dades sobre l’obra que està treballant i de la qual ja en va parlar en l’anterior reunió. Sembla que sortirà aquest febrer vinent de la mà de l’editorial Efados. Ens parla de la forma de treballar amb aquesta, que facilita eficaçment la tasca i tot per mitjans informàtics. Ens dóna altres detalls sobre l’edició, de la importància de les antigues fotografies que a cops permeten detectar elements desapareguts, com és el cas, per exemple, del Molí de la Vila, detectat en fotografies dels anys 20 del segle passat, i que en Alfons Galvan, propietari aleshores del terreny, tot furgant va trobar la roda del molí entre d’altres elements; tot i que el nou propietari ho ha tornat a enterrar. Les fotografies, a cops també, han servit per recuperar-los com és el cas de l’abeurador i safareig de Santa Oliva, com també del seu safareig dels morts i dels malalts.

En Josep Sicart ens descriu el recorregut de l’aigua de la font de Bonastre (que actualment no raja). Aquesta era usada per l’ús de boca dels veïns i la sobrant anava a parar a un abeurador i d’aquest, mitjançant una canalera de metre o metre i mig a un safareig, i la que sobrava, per sobreeiximent, al torrent. També existia un safareig de malalts allunyat de la població, vora el torrent, nomenat la Bassa de les Angines.

A can Benet també existia un font l’aigua de la qual anava parar a un safareig i després de regar alguns horts, al torrent. També hi existia un safareig d’infecciosos, sense canalitzar de manera que l’aigua s’hi tenia que dur.

En Josep Segur ens explica les gestions que ha dut a terme per mirar de connectar amb el genealogista de Canyelles, i de moment, aquest, no ha donat senyals de vida.

S’ha parlat del terme “gavatxó” que sembla que originàriament significava “algú que parlava malament”. Als occitans emigrats a Catalunya se’ls va titllar de gavatxos pel seu accent.

S’ha parlat de les etimologies de Bellver (Vilobí del Penedès), de Bellvei… En Muntaner indica que, a cops, l’arrel “bell” substitueix un originari “mal”; que els veïns per evitar la possible ofensa que els significava sentir-se dir que eren de “mal” el van canviar per “bell”. Es parla que un possible exemple podria ser Bonastre, que podria venir de Malastre, tot i que l’etimologia d’Alastre d’on prové Bonastre continua sent un misteri.

El primer document conegut que nomena Bellvei, al cartulari de Sant Cugat del Vallès, indica on es trobaven cada una de les fites que separaven els territoris del castell de Castellet i els que pertanyien al citat monestir. En Solé indica, però, que és molt difícil que actualment se’n pugui trobar alguna. En Carbonell indica que en un document del segle XVII, referent a la Quadra de Miralpeix, també es citen totes les fites (antígons) respecte dels termes de Ribes i de Sitges fins arribar al Padruell. Aquestes fites consistien en un pedra dret i dues de més petites, una a cada costat de la primera, i que mostraven la direcció. El 1889 es va dur a terme un fitació general; cada uns quants anys s’anaven comprovant…, avui gairebé han desaparegut totes. Una fita que té gravat l’escut de Vilanova i la Geltrú es troba enganxada en una pedra prop d’un xalet. Avui han perdut la funció que tenien i el nou urbanisme no les ha tingut en compte; així trobem urbanitzacions, com la del Portell en terme de Piera però que entra també en terme de Sant Sadurní, i es podrien aportar molts altres exemples semblants.

D’antígons n’hi havia de terme municipal però també de carrerada. En Vicenç ens recorda que té publicat un article sobre els antígons d’Avinyò. També ens indica el seu interès per esbrinar el significat de “roda del Raldiris” que dóna nom una sínia. Es sap que es refereix a un instrument de l’ofici de corder, però que deuria tenir de peculiar per disposar de nom propi o diferenciat d’altres rodes? Com passa amb molts altres topònims, de moment, la discussió del tema només pot donar lloc a especulacions.

En Muntaner ens torna a parlar dels treballs que porta entre mans, dels quals se’n va parlar en l’anterior reunió. Sobre el de la biografia de mossèn Batlle ens diu que el seu pare es va guanyar una medalla pel temps que va servir l’exèrcit a Cuba, participant en la primera de les guerres en el que aleshores era un colònia. La conversa ha derivat sobre el tema de l’esclavisme, que fins que no va ser prohibit era cosa normalitzada en la societat de l’època, és dir, fenomen no mal vist. Passa semblant –remarca en Muntaner i en Vicenç- sobre la tortura en temps de la Santa Inquisició. Així ens ho fa veure –diu en Solé, aportant una nota d’erudició- el filòsof Balmes, que es va esplaiar sobre el tema en l’obra on compara el catolicisme amb el protestantisme. Muntaner insisteix que molts del indians o americanos que són titllats d’esclavistes, primer caldria demostrar-ho.

Sembla que els padrons de Sitges aviat seran consultables mitjançant Internet.

En Josep Sicart ens informa que el seu treball toponímic sobre Bonastre calcula que el podrà tenir enllestit d’aquí a dos anys. També ens informa que s’ha fet soci dels Amics de la Wikipèdia, i que col·labora en introduir-hi topònims de Bonastre, tot convidant a la concurrència a què ens hi animem donada la importància de l’àmbit expansiu del medi (informació oberta a tot el món).

Els companys de Sant Sadurní informen de la quantitat de topònims que tenen recollits al dia, que de moment sumen uns 800. Observen que hi ha topònims repetits que es refereixen a llocs diferents, tal com passa, per exemple, amb “la vinya gran” o amb “la vinya de la vídua”.

En Solé diu que ha trobat el topònim “Cartago vetus” situant-lo a Olèrdola. En Carbonell aclareix que es tracta de topònims, com també succeeix amb “Subur” que en temps dels romàntics, de Milà i Fontanals… els quals es trobaven amb aquests topònims en textos antics i els situaven on els semblava, intuïtivament, però que no corresponen a la realitat científica.

La reunió ha finalitzat amb un brindis per desitjar-nos, mútuament, un bon any.

Reunió celebrada de 17 a 19 hores

Assistents: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig i Francesc Riera i Prenafreta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); Luís Tetas i Palau (Calafell) i Josep Solé i Armajach (Bellvei).

Excusa la seva assistència:
Jaume Pardo (Torrelles de Foix)

Inicia els parlaments en Latorre tot dient que es troba treballant un llibre que serà un recull de fotografies antigues de Santa Oliva. Cada una de les fotografies anirà acompanyada d’un petit text o peu que, necessàriament haurà de fer referència al seu llibre de toponímia.

En Muntaner explica que treballa un article per a la revista de la Societat Onomàstica, basat en el topònim “Subur”, que falsament s’ha identificat amb Sitges. Ja al segle XIX es troba l’expressió la “Blanca Subur” per referir-se a la vila de Sitges. El punt de partença del seu article és el que diu Coromines (autor que es caracteritza per no indicar mai les fonts), i llançarà la hipòtesi següent: “Subur” possiblement es refereix a Subirats.

El tema ha donat lloc a un intercanvi d’opinions entre els reunits i ha derivat a parlar de les excavacions que s’han dut terme o s’hi estan duent a terme en aquell terme (hi hagué una població ibèrica important) i d’alguns dels seus topònims: pujol d’en Figueres (que a Sant Sadurní en diuen serra del Cocodril), fondalada, torrent o barranc de la Fontsanta, del castell (del segle XI); de la qualitat de certs llocs (flandès, que també n’hi ha a Piera).

Coromines afirma que “Suburissa” es refereix Súria. Surià (a cops escrit Sorià) és un topònim que trobem a Sant Sadurní, a Sant Cugat Sesgarrigues, a Sant Pere Molanta, a Olivella…

Muntaner també ens diu que prepara un treball pels Quaderns del Grup d’Estudis Sitgetans sobre els germans Batlle. Mossèn Batlle va ser escoltista, el seu pare fou soldat destinat a Cuba.

La conversa ha derivat cap a una petita discussió entre en Muntaner i en Carbonell sobre les antigues vies de comunicació d’Olèrdola a Sitges. El primer defensa que la riera de Vilafranca desemboca a Sitges i, per tant, el camí que vorejava la riera havia de ser el natural per arribar-se a Sitges. En Vicenç Carbonell, en canvi, afirma que fins al segle XVIII no va existir la carretera que voreja el torrent, i que el camí més antic havia de ser el que passava per Sant Pere de Ribes, que precisament, pel seu recorregut, passa per la masia nomenada de la Carretera i és més curt. No es posaven d’acord…, tot oblidant que tots els camins arriben a Roma.

En Solé intervé per tal d’intentar relativitzar les valoracions que aportaven l’un i l’altre, tot recorrent a un paral·lelisme. Per anar de Bellvei a Calafell, deia, existeix la carretera de la Cobertera que segueix el torrent del mateix nom. Abans de ser carretera va ser camí (no es va asfaltar fins a principis del segle XX) i molt abans que camí devia ser un estret corriol (usat pels ibers, els del poblat de les Masies de Sant Miquel, per arribar-se a la mar); però, al mateix temps també es pot anar de Bellvei a Calafell passant per Montpaó, per un camí que tot i estar actualment asfaltat ningú nomena carretera, i que també és antiquíssim.

En Carbonell ens diu que està preparant un text per penjar-lo al bloc de la secció i anima a la concurrència a participar-hi.

En Tetas ens diu que actualment dona vida, de tant en tant, al seu bloc dedicat a la toponímia de Vilafranca mitjançant jocs o qüestions curioses.

Es torna a parlar del genealogista de Canyelles, en Jaume Montaner Colomer amb el qual encara no ha estat possible contactar. Comprovem, mitjançant els mòbils, que disposa d’un bloc.

En Riera ens sorprèn per la feina que ha dut a terme des de l’última reunió. Ha accedit, per exemple, a l’arxiu municipal de Sant Sadurní, i ens diu que està elaborant una sèrie de fitxes sobre les entitats de població del terme, sobre les masies, les caves, el patrimoni històric, la hidrografia, etc. I ens mostra algunes d’aquestes fitxes…

Assistents: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Sicart i Martínez (Bonastre); Josep Piñol i Roig i Francesc Riera i Prenafreta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); i Josep Solé i Armajach (Bellvei).

Excusa la seva assistència:

Jaume Pardo (Torrelles de Foix) i Ángel Rovira (La Bisbal del Penedès-El Montmell)

Es presenta un nou membre al grup, en Francesc Riera, paisà d’en Josep Piñol.

Es parla d’en Jaume Muntaner de Canyelles, qui treballa genealogies, i que tal vegada podria estar interessat en desenvolupar la toponímia local, avesat com està en l’arxivística.

Pren la paraula en Vicenç Carbonell per informar la nova pàgina web de la que disposa el GET, tot suggerint també una sèrie de propostes que s’hi poden desenvolupar. A la dita pàgina s’hi pot accedir bé a partir de la pàgina d’inici de l’IEP clicant “Blogs” i després “Blog de la secció de toponímia” o, directament, mitjançant l’adreça:

http://www.iepenedesencs.org/public/toponimia

on s’hi poden llegir les actes corresponents a les reunions trimestrals del GET (correspon a la pàgina d’inici).

Des de la mateixa també es pot accedir a “Qui som” on després de definir la disciplina i l’interès que té, es donen unes pautes mínimes que poden ser útils per a tots aquells que vulguin desenvolupar-la, sent la seva fi última, la publicació de les recerques.

Una altra opció, “Llibres de toponímia penedesenca” es diu que caldria que s’actualitzés doncs no és de tot exhaustiva.

En Vicenç ens diu que la base de dades, actualment amb més de 24.000 noms de lloc es troba paralitzada per manca de pressupost. L’havia iniciat una becària els anys 2002-2003 i, posteriorment, en Josep Solé, de forma desinteressada i gratuïta la va continuar tot doblant els noms que hi havia introduïts, referències que també es troben a la base de dades, de manera que a més dels topònims i la seva classificació també s’hi indica la font primària, cosa especialment útil per als historiadors, per exemple. En aquesta base de dades hi ha introduïts els llibres complerts d’Olivella (2004) i de Sitges (1986), així com els topònims trobats en 163 referències (llibres, capbreus, notarials, mapes, etc.). Es disposa d’un material ingent perquè la base de dades pugui ser augmentada, així, per exemple, amb les dades que aporten els llibres publicats fins avui, o els diferents llistats que els membres del GET han anat treballant.

En Muntaner proposa que els llibres publicats puguin ser consultables introduint-los a la pàgina o blog del GET, cosa que seria fàcil de fer amb els aquells que han estat treballats informàticament. Tot i que s’ha comentat que això comportaria un desfasament amb la base de dades doncs aportaria topònims que encara no haurien estat introduïts a la base de dades, s’ha considerat finalment que no produeix cap inconvenient; i no treu que en un futur es puguin anar introduint a la base, que ofereix ítems classificatoris que no consten als llibres publicats. Per fer realitat la proposta d’en Muntaner només caldria el vist-i-plau de l’IEP.

Una altra proposta que aporta en Carbonell es que al blog del GET s’hi creí una nova pàgina dedicada a introduir-hi articles de temàtica toponímica; aquesta pàgina es podria anomenar “Qüestions de toponímia” i qualsevol del grup hi podria col·laborar. La proposta va ser acceptada.

Passant a un altra tema, en Vicenç Carbonell ens torna a parlar de quelcom tractat ja en les últimes reunions (la última, degut a la COVID, va ser el setembre de 2020), tot posant-nos al dia. Es tracta del grup de voluntaris Garraf Coopera, que ha escanejat la totalitat de les fitxes de cartró que al llarg de seixanta anys havia confeccionat, una per a cada un dels topònims, i que a més, les han passades a word; també han escanejat i estant treballant els treballs que en Vicenç havia donat a conèixer, al llarg de tot aquell temps, a l’IEP, a la Talaia, a la revista La Geltrú, etc., i els incorpora a un nou projecte “Noms de lloc del Penedès”, que malgrat que avui per avui encara no disposa de promotor públic, s’hi ha mostrat interessat l’IEP, l’Arxiu Comarcal del Garraf i les Biblioteques de Vilanova. El projecte manté la mateixa codificació de la Base de Dades, però les seves característiques són ben diferents, doncs desenvolupa en redacció, el que aporta aquella i les fitxes (que sols indiquen els criteris bàsics: visites i comentaris, documentació, bibliografia, cartografia, etimologia i cronologia); a més es troben actualitzades i numerades. Tot aquest ingent treball és producte de la col·laboració de diverses persones, entre les quals algunes del GET, que quan es el cas també s’hi fan constar els seus noms i cognoms. Es tracta d’un projecte obert en el qual hi pot col·laborar tothom.

Comentant l’estat actual dels nostres treballs, que idealment culminen en la publicació d’un llibre amb els topònims de tot un terme municipal, cosa que significa, generalment, anys i anys d’investigació, es detecta la dificultat que tenen -els qui havent assolit dit objectiu-, per emprendre la investigació d’un altre terme, sent, a més, convenient i idoni, que els treballs locals siguin desenvolupats per algú de la mateixa població, que conegui bé el terme i la seva gent. Es el que es podria nomenar “la síndrome del fill únic”. La cosa es més que comprensible i contra això no hi ha més que esperar que la providència vagi engrossint el nombre d’individus que formen el GET.

També s’ha parlat de genealogies, és a dir, d’antropònims, disciplina parenta de la toponímia. En Joan Latorre, per exemple, els va incorporar en el seu llibre sobre la toponímia de Santa Oliva; i el nostre company Josep Segura, com es sap, la desenvolupa especialment, cosa que l’ha dut a la toponímia. En Josep Solé comenta que té feta la del cognom Armajach, que s’inicia a Catalunya a principis segle XVI mitjançant l’entrada de dos germans, mestres de cases, procedents de França; diu que és interessant veure com creixent les diferents generacions i com es van escampant per diferents poblacions catalanes fins arribar al Baix Penedès i fins i tot formar part de l’emigració a Amèrica. L’arbre dels Armajach a Catalunya seria del tot complert sinó fos per la destrucció soferta per l’arxiu parroquial de Torrelles de Foix, una de les poblacions on s’hi van assentar.

Es parla també de la col·laboració amb el projecte de l’IEP sobre els pobles abandonats.

ACTA DE LA REUNIÓ DEL GET, celebrada a Canyelles (Garraf), el 19 de setembre de 2020, de 17 a 19 h.

Assistents: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Sicart i Martínez (Bonastre); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); i Josep Solé i Armajach (Bellvei).

Excusa la seva assistència:

Jaume Pardo (Torrelles de Foix)

Després de comentar l’organització que últimament ha adoptat el grup, s’ha passat a parlar de diverses qüestions.

En Sicart comenta que l’interessa desenvolupar la toponímia de Bonastre fins el punt d’arribar a fer-ne algun dia una publicació; puntualitza, però, que -com a geògraf- li interessen sobretot aquells topònims que assenyalen llocs concrets, que es poden ubicar exactament sobre el territori o mapa. S’han donat altres punts de vista, per exemple s’ha comentat el llibre d’en Latorre, centrat en el terme de Santa Oliva, que a la toponímia hi inclou l’onomàstica. Hi ha qui discrepa de fer aquesta barreja, altres ho troben bé. En tot cas és una obra molt completa que ha significat anys de treball, i que es poden fer obres més senzilles però igualment notòries, com per exemple, el dedicat a la toponímia d’Albinyana.

Seguin amb el tema, en Sicart abunda dient que potser no li interessen els noms de les cases, sobretot aquells que coincideixen amb el nom de persona (onomàstic). Però una casa –li respon en Solé- no deixa de ser un lloc concret i ubicable, construïda sobre un terreny que deu tenir el seu propi topònim, en un carrer o plaça…, si coincideix el seu nom amb el de persona, aquest tindrà categoria doblada (toponímica i onomàstica). En fi, es conclou que hi mols estils de tractar el tema, i de fet no hi ha un llibre de toponímia que sigui igual a un altra…

També s’ha parlat d’arxius, sobretot dels comarcals penedesencs, del tipus de documentació de més d’interès per a la toponímia (capbreus, notarials, amillaraments, etc.).

En Vicenç, comenta la documentació que va usar per fer la primera edició de la seva obra sobre Vilanova; que a la segona edició hi ha molts més topònims, que aquesta era acotada el 2018, i que en dos anys n’ha trobar de nous…, és una tasca que mai s’acaba, que els límits se’ls ha de posar un mateix per poder presentar el treball fet.

També es va comentar la possibilitat de tornar a fer servir la pàgina d’Internet que tenim el GET dins la web del Institut. Podríem començar publicant les actes trimestrals, estancades després de la presentació de la toponímia vilafranquina del Lluís Tetas, qui fou el darrer que sabia com penjar-les, però que a partir d’aleshores no va poder aconseguir-ho.

Publicat el 17 de març de 2015

Reunits catorze membres del GET en una dependència del segon pis de la Unió Casino Comercial, representants de La Granada/El Pla del Penedès, d’Olivella/Vilanova i la Geltrú, de La Bisbal del Penedès/El Montmell, de Santa Oliva, de Vilafranca del Penedès/Calafell, de Sitges, de Sant Sadurní d’Anoia/Subirats, de Torrelles de Foix, de Begues, de Sant Pere de Riudebitlles, de Bellvei i el de toponímia antiga i medieval.

En Vicenç Carbonell reparteix una sèria de plànols de diferents municipis del Penedès a aquells de nosltres que s’interessen per ells i que són els que té repetits de la seva col·lecció.

Es parla d’un llibre de toponímia del municipi de Sant Pere de Ribes que s’havia editat l’any 1936 i que sembla que se n’està preparant una reedició. Es diu que aquell llibre segueix una normativa que avui ja no és vigent, així, per exemple, els diferents topònims són organitzats per zones geogràfiques i no alfabèticament. A més, en un butlletí de la Societat Onomàstica, es van aportar nous noms de lloc i en diferents programes de la Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles s’han aportat estudis sobre el nom de les cases del poble, amb tot el qual només caldria posar ordre a tot aquest material per editar en un futur un llibre de toponímia d’aquest municipi en la nostra col·lecció.

També es parla d’un llibre sobre el Pla del Penedès -escrit ara fa anys pel Sr. Llorach de Sant Sadurní d’Anoia- i que sembla que ara s’editarà. Des del punt de vista toponímic, l’estudiós d’aquest terme ens diu que ja controla el nom de les cases i dels carrers.

S’ha felicitat al nostre company Ramon Marrugat perquè fa cosa de pocs dies ha aconseguit el títol de doctor havent presentat la seva corresponen tesi. Ens diu que la tesi l’ha mantingut ocupat els últims mesos, que a l’Arxiu del Monestir de Santes Creus hi ha molta cosa per mirar, i ens fa una disertació sobre l’etimologia dels topònims, disciplina, diu, que es troba entre la ciència i l’especulació, entre el que és transparent i el que és opac; de topònims que, en el temps, canvien de significat; de qüestions de tipus morfològic i de característiques del parlar penedesenc que arriben a la toponímia.

També està madurant una nova edició actualitzada dels noms de lloc de Sitges. A Begues treballen els topònims que suposen no existeixen en cap document sinó en la memòria oral dels seus informants.

Altres qüestions que s’han discutit: Ricart/Ricard, com s’escriu correctament dit topònim?; correló/corraló; Lavern/Labern; Cruset/Croset… També s’ha parlat de cal Noia del Curri a Castellví de la Marca, topònim que trobem en documents del segle XVII, però que avui sols es coneix per cal Noia.

Poc abans de les set de la tarda hem tancat la sessió per anar tots plegats a la presentació del llibre del nostre company Lluís Tetas i Palau, Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès, que s’ha celebrat al mateix local de la Unió Casino Comercial, al pis de sota. L’obra, sens dubte, és una gran fita de la nostra disciplina. En una sala plena de gom a gom, l’han presentat el regidor de cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès; Albert Tubau, president de l’IEP; Vicenç Carbonell i el propi autor.

Publicat l’11 de febrer de 2015

Tots puntuals davant el Centre Cívic de Bellvei, al carrer Jaume Palau, 10, ningú venia a obrir-nos la porta -el responsable se’n havia oblidat i es trobava a Barcelona- i sort vam tenir que Fèlix Sans, l’alcalde, va passar per allí tot conduint el seu tractor. Pocs minuts després ens obria les portes de la Casa Consistorial i ens vam reunir a la seva Sala de Plens.

Presents dos representants de Torrelles de Foix, el de Vilanova i la Geltrú/Olivella, el de Sant Pere de Riudebitlles, el de Sant Sadurní d’Anoia/Subirats, el de La Bisbal del Penedès, el de Sitges, el de Calafell/Vilafranca del Penedès, el de Bellvei i el se Santa Oliva, i, també, en Josep Segura el qual, no estudia cap població en concret, però no falla mai a les reunions tot fent valuoses aportacions.

Es comenten les marxes organitzades per l’Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú, que enguany organitzen la número 57 que tindrà lloc al terme de Castellet i la Gornal, i que el seu Butlletí -i els mapes de les excursions- es pot trobat a la seva hemeroteca i també mitjançant Internet, i és d’un alt valor toponímic, ja que han estat arreu del Penedès.

El llibre d’en Lluís Tetas sobre la toponímia de Vilafranca del Penedès i el seu terme, gairebé és enllestit, només calen alguns retocs, controlant-se els mapes i les fotografies que l’il·lustraran. La seva presentació està programada pel proper dia 14 de març, que coincidirà amb la propera reunió del nostre grup, ambdós esdeveniments seran a Vilafranca del Penedès, en hores diferents.

Ignasi Mª Muntaner preveu tenir enllestit també el seu llibre de toponímia sitgetana cap a finals del 2015.

També es comenta que el litigi dels senyors de Casa Ramona amb els seus pagesos, que va tenir lloc el 1748, es pot trobar per Internet, i que és valuós per la nostra disciplina, per conèixer gran part del terme de Subirats. I, finalment, dues coses més: l’estudi que realitza en Agustí Castillo dels capbreus de Sant Pere de Riudebitlles (segle XVII) i els materials que pengen els mormons en la seva pàgina web.

Publicat el 2 de febrer de 2015

Prevista la reunió pel dia 13, finalment, s’ha celebrat el 20. El motiu del canvi de dia no ha estat altre que la dificultat que l’Ajuntament de Cunit tenia per facilitar-nos el local, donat que gran part del seu personal feia pont.

Reunits a la Sala 3 de l’Espai Associatiu, a l’igual que a l’anterior reunió, deu membres del nostre Grup, i amb la presència i participació del Sr. Cassanyes, membre del Grup d’Estudis Cunitencs Dalmacio de Conito que, entre d’altres objectes d’estudi, també contemplen la toponímia del seu terme.

Publicat el 3 de setembre de 2014

Reunits a la Sala 3 de l’Espai Associatiu de Cunit, situat al carrer de Sant Joan, núm. 4, Josep Pinyol i Roig de Sant Sadurní d’Anoia, Ignasi Mª Muntaner i Pascual de Sitges, Joan Latorre i Solé de Santa Oliva, Vicenç Carbonell i Virella de Vilanova i la Geltrú, Josep Segura i Estalella de Torrelles de Foix i Josep Solé i Armajach de Bellvei. Va excusar la seva presència Àngel Rovira i Turdiu de la Bisbal del Penedès, i, en canvi, Xavier Parellada de Begues, qui va comunicar que vindria, al final no es va fer present.

Es comenta la dificultat cada vegada més gran, en alguns Ajuntaments, per tal de poder-nos comunicar directament amb el regidor de cultura o amb el mateix alcalde, barrat el pas per administratius que demanen documentació (instància, assegurança de responsabilitat civil, etc.) per tal de poder utilitzar un espai municipal per a les nostres reunions habituals i, alhora, per convidar a dites autoritats en assistir a les reunions. El resultat, a més de les molèsties que suposa la paperassa, és que cap autoritat es presenta, com tampoc, com era habitual, cap veí interessat en l’estudi toponímic.

Es resol, doncs, celebrar la propera reunió, la de setembre, a Cunit mateix, intentant tenir més èxit pel que fa a la presència d’alguna autoritat local, i posant-nos en contacte amb el Grup d’Estudis Cunitencs Delmacio de Conito per tal que algun dels seus membres també hi siguin presents.

Entre d’altres temes tractats, es va posar en clar que els topònims rocallissa i rocaplana, presents al terme de Castellet i la Gornal no són sinònims d’un mateix lloc sinó que corresponen a llocs diferents, tot aclarint els termes “llis” i “pla”.

També es va comentar la nova publicació d’en Josep Solé, Les cases de Bellvei. Mil anys d’història. Es diu, per exemple, que es tracta d’una obra original, és a dir, única en la seva espècie, i de l’encert de la nova divisió de la història que s’hi proposa en època del blat i època del vi aplicada al Penedès.

També es va assegurar que l’any 2015, en ocasió de la capitalitat cultural de Vilafranca del Penedès, es publicarà l’obra de toponímia del nostre consoci Lluís Tetas i Palau.

Publicat el 18 de març de 2014

Degut a un “lapsus” de l’Ajuntament, la reunió va tenir de celebrar-se en el pati d’un bar proper a la Ludoteca, on, gràcies al bon temps i a la temperatura primaveral, s’hi van poder instal·lar en comoditat tres taules amb les seves corresponents cadires. Aquestes, encabiren fins a quinze interessats en la toponímia penedesenca. Després, la senyora alcaldessa acudí per a disculpar-se i fou informada de les nostres inquietuds.

Excusaren la seva presència els nostres companys Xavier Argemí de Sant Quintí de Mediona, Ramon Marrugat de Tarragona, Josep Maria Calaf i els seus col·laboradors de Santa Margarida i els Monjos. Del Grup d’Estudis Toponímics hi assistiren afeccionats de Vilafranca/Calafell, La Bisbal/El Montmell, Vilanova/Olivella, Bellvei, Sant Sadurní/Subirats, Santa Oliva, Sant Pere de Riudebitlles, Terrassola i Lavit, Sitges, quatre de Torrelles de Foix, Josep Clavé de Begues i en Vallès del Pla del Penedès.

El resum de les intervencions fou el següent: Els representants de Sitges i de Vilafranca resten esperançats que l’any vinent es podran publicar les seves respectives monografies toponímiques. Josep Solé, ben aviat veurà a la llum el seu llibre “Història de les cases i dels carrers de Bellvei i de les Casetes de la Gornal”. Àngel Rovira incorporarà a la seva Base de Dades del Montmell els “Noms de les cases de la Joncosa”. Els amics torrellencs estan preparant els “Noms de casa” de la seva demarcació. A Begues treballen en els seus noms de lloc, amb plànols inclosos. Al Pla pensen ampliar la tasca començada per Josep Guitart. A Sant Pere de Riudebitlles, el 22 de maig faran la presentació del “Camí Ral” i a Terrassola i Lavit s’estan confeccionant els noms de lloc i de casa.

Vicenç Carbonell anuncià la decisió de deixar d’ésser el cap visible del GET. En el seu lloc, a partir d’ara, el grup estarà representat per Josep Solé. El fins avui coordinador oferí consultar el seu arxiu de Fotografies del Penedès, dipositat a l’Arxiu Comarcal del Garraf. També són a la disposició dels membres de la secció i de tothom que ho desitgi les fitxes dels noms de lloc del Penedès que té en el seu domicili i que en un futur seran cedides al citat arxiu.

En un proper avís es comunicarà on s’efectuarà la trobada del mes de juny. Es procurarà inserir-ho en la programació de l’IEP.

Publicat el 23 de desembre de 2013

Gràcies a la gentilesa de la directora de la Biblioteca Joan Oliva, ens vam acollir en un departament calentet del segon pis, al voltant d’una gran taula rectangular, on ens encabírem nou persones de la secció de toponímia.

Excusaren la seva presència els nostres amics Ignasi Muntaner de Sitges i Jaume Pardo de Torrelles. Del Grup assistiren representants de Vilafranca/Calafell, La Bisbal/El Montmell, Vilanova/Olivella, Bellvei, toponímia medieval del Penedès i del Camp de Tarragona, Torrelles de Foix, Sant Sadurní/Subirats i Begues.

Es posà sobre la taula l’edició del llibre “Noms de lloc de Vilafranca”, pràcticament enllestit, i que a darrera hora ens diuen que no sortirà fins a l’any 2015, ja que llavors Vilafranca del Penedès serà la Capital de la Cultura Catalana.

Com a alternativa a la posposada edició, per al proper 2014 es demanarà a la Junta la publicació dels “Noms de lloc de la Bisbal i el Montmell”, solució que ens ofereix el nostre company Àngel Rovira.

També tenim un xic encallada la Base de Dades, que voldríem penjar-la a Internet notablement ampliada. En la propera reunió amb la Junta es faran gestions per obtenir un ajut econòmic que permeti el seu seguiment.

Una altra qüestió, més positiva, és que la gent de Begues està molt engrescada a confeccionar el llistat de toponímia del seu municipi. Josep Clavé i Xavier Parellada volen aportar, a més de diversa documentació, bona quantitat de topònims orals, que podran contrastar amb els plànols i llibres publicats fins avui. Per començar, els fem arribar els noms de lloc de Begues buidats en els llibres publicats anys enrere. També poden baixar d’Internet una setantena d’entrades de la Base de Dades.

La propera reunió està prevista per al dia 8 o 15 de març a Sant Cugat Sesgarrigues. Comunicarem el dia i lloc quan tinguem la resposta.