El Grup d’Estudis Toponímics és una secció de l’Institut d’Estudis Penedesencs formada per un grup de persones aficionades a l’estudi de la toponímia del Penedès. Mitjançant les trobades trimestrals, obertes a tothom, es comparteixen coneixements i es resolen dubtes.
QUÈ SON ELS NOMS DE LLOC, DITS TAMBÉ TOPÒNIMS?
Els noms de lloc o topònims són els noms de les muntanyes, dels torrents, de les cases, dels carrers, de les masies, del camins, de les esglésies, de les ermites, etc.
PER QUÈ CAL RECOLLIR-LOS I GUARDAR-LOS
Cada poble i cada comarca s’han anat formant durant centenars o potser milers d’anys i cada un dels seus noms de lloc són testimoni d’aquesta història. Amb el pas dels anys, molts d’aquest noms es perden i són substituïts. Guardant els noms que s’estan perdent els conservarem per a les generacions futures.
QUI POT FER AQUESTA RECOLLIDA DE TOPÒNIMS?
La pot fer qualsevol persona que hi tingui interès. No calen estudis ni coneixements especials. Només es necessita saber els noms del nostre poble i saber escriure per poder fer-ne una llista. Volem arribar a ajuntar els noms de lloc de tots els pobles del Penedès i els membres del Grup d’Estudis Toponímics ens oferim a ajudar aquelles persones que en cada poble es vulguin dedicar a recollir els noms de lloc.
COM ES FA PER RECOLLIR ELS NOMS DE LLOC D’UNA POBLACIÓ
En contra del que es pugui pensar és una feina senzilla i poc complicada i la pot fer qualsevol que hi estigui interessat.
Primer pas: Fer una llista del noms de lloc del poble
Aquesta llista es pot fer de la manera que a cadascú li sigui més còmoda: escrita a mà, en un paper o llibreta, escrita a màquina o en ordinador. En la llista s’apunten els noms de lloc que la persona sap: els noms dels carrers, els de les cases, els de les muntanyes, els dels torrents, els de les rieres, els de les masies, etc. Tant els d’ara i com els d’abans.
A més del noms que la persona que fa el recull coneix, en pot trobar altres en mapes, o a les revistes i fullets que s’han publicat al poble, o en els llibres d’història local. També és molt útil parlar amb la gent gran, que recorda noms de llocs que ja no es fan servir i que saben que, per exemple, el carrer que ara es diu d’una manera en altre temps s’havia dit d’una altra, o que una masia ha canviat de nom.
Quan es fa la llista és molt convenient apuntar d’on s’ha tret cada nom, i així serà possible saber sempre si l’ha dit algun veí o conegut, o, si s’ha tret d’una mapa, o d’una revista o d’un llibre. En aquests últims casos cal apuntar el nom del llibre i la pàgina.
Segon pas: Fer una petita explicació
La persona que ha fet la llista coneix el poble on viu i sap a què corresponen els noms que ha apuntat. No necessita cap aclariment. Però la gent de fora necessita tenir una explicació de què vol dir cada nom. Aquesta explicació pot ser tan llarga com es vulgui, però també pot ser ben curta. Ja n’hi haurà prou, per exemple, amb dir: “La riera Tal: És la riera que neix al puig A, que passa pel costat de la masia B i que desemboca en el torrent C“.
Tercer pas: Publicar-ho
Amb els passos primer i segon la part més important, el gruix de la feina, s’ha acabat. Els noms que s’han posat a la llista s’han salvat contra oblits i canvis. Però encara hi ha una altra possibilitat. Si el que ha fet la llista ho vol, la llista i les seves explicacions es poden publicar.