ACTA DE LA REUNIÓ DEL GET, celebrada a Canyelles (Garraf), l’11 de març de 2023, de 17 a 19 h.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles) Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva), Lluís Tetas (Vilafranca del Penedès, Calafell); i Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella), qui s’ha presentat cap a les 18:15 h.

Hem tingut el plaer de comptar amb la presència de la Maria Garcia i Figueras, historiadora i filòloga, acompanyada del seu marit, veïns de Lletger, convidats pel cap del nostre grup, en Josep Solé Armajach, per tal que ens exposin els arguments en la defensa de la forma del topònim Lleger.

Excusen la seva presència: Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles) i Josep Sicart Martínez (Bonastre).

ORDRE DEL DIA

1. La conferència de Lletger.

2. La base de dades del GET i el nostre blog.

3. A proposta del nostre company Ramon Marrugat:

   1. L’IEC ha aprovat una sèrie de topònims estrangers. Repercuteix en l’adequació del nom d’alguns carrers i urbanitzacions de la nostra vegueria?

   2. Alguna novetat respecte de la publicació de la toponímia calafellenca?

   3. L’Associació del Pati de Calafell prepara, de cara el juny, unes jornades sobre navegació a vela i ens demanen participar-hi en una sessió o taula rodona.

   4. Ens recorda que en una de les nostres reunions es va parlar d’un possible inventari de senyes marineres. Com està el tema?

   5. Ens informa que en Bernat Vellvé i Blanch, jove estudiant, treballa actualment en una toponímia del Catllar (població que pertanyia a l’antiga vegueria del Penedès).

   6. Felicita en Lluís Tetas pel seu blog.

4. Sobre la història del GET.

5. Les propostes de la nostra secció respecte de les activitats de l’IEP.

6. Accions que es podrien dur a terme per donar a conèixer la nostra disciplina.

7. Torn de paraules (estat actual de les nostres investigacions).

1. En Josep Solé explica que la conferència que va pronunciar a la Societat Cultural i Recreativa de Lletger el dia 2 de febrer, va ser organitzada per l’alcaldia de Sant Jaume dels Domenys davant la controvèrsia existent entre els habitants del llogaret per com s’hauria d’escriure el seu topònim, si Lleger o Lletger.

Com és sabut, el nostre grup és partidari de la forma Lletger, però tenint en compte que són els Ajuntaments els que a última hora decideixen com s’han d’escriure els topònims del seu poble, i que per aquesta raó, el 1989, es va oficialitzar la forma Lleger, en Solé li va semblar interessant que Maria Garcia, filòloga, natural i veïna de Lletger, i defensora de la forma Lleger ens exposés els seus arguments per tal de poder-los tenir en compte, també nosaltres, pel que l’havia convidat i aquesta ha acceptat a assistir a la nostra reunió.

La Maria ens diu que gairebé tota la població pronuncia Lleger, almenys la població nativa, car que aquests últims anys s’ha crescut molt amb gent de diverses procedències o nou vinguts. Reconeix, però, que hi ha una part de la població que malgrat pronunciar Lleger, escriu, quan ho ha d’escriure, Lletger. El nom oficial actual i des de 1989 és Lleger. Ens diu que, en gran part, la polèmica actual entre les dues formes es deu al fet que escrigués una carta dirigida a l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys dient que, ja que el nom oficial era Lleger, que s’escrigués sempre Lleger, cosa que no succeeix en molta de la documentació generada. L’estímul de la dita carta va ser el cas que un mossèn nouvingut va pronunciar Lletger perquè així ho havia trobat escrit, mentre que si es respectés l’oficialitat no succeiria el fenomen.

L’alcaldia encara no li ha donat resposta i, en canvi, crida al GET perquè en parli en conferència (la mencionada del 2 de febrer). Sembla que es té la intenció de fer un referèndum, on els votants no sols serien els del nucli interessat sinó els de tot el terme.

La Maria ens mostra, mitjançant la pantalla d’un ordinador, una sèrie de documents, compresos entre els segles XIV i XX, uns en català, altres en castellà, on, sense excepció, hi figura la forma Lleger. D’aquests en valora sobretot un de 1376 redactat en català per la Cancelleria, organisme que d’alguna manera va funcionar com a reguladora de la llengua catalana.

També ens mostra un parell de documents on la forma és Lletger: el primer és d’una acta de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys, de 1953; i l’altra, de la Societat Coral la Lleginenca, de 1972. Els dos redactats en castellà. En canvi, la mateixa Coral, el 1909, ho escrivia Lleger.

Un argument lingüístic, que aporta i que podria explicar el perquè no es pronuncia la “t” de Lletger, es de tipus prosòdic o d’accent. En aquest sentit, ens diu que Lletger és paraula aguda, i l’accent, sempre sol recaure a la síl·laba que pesa més, que normalment és la que disposa de més lletres. En el cas de Lletger, la que té més pes és la primera síl·laba, per tenir més lletres, però en ser aguda i per compensar el pes que li manca, s’omet la “t”. Per tant, conclou la Maria, escriure Lleger s’adiu més al sistema de la llengua; a més, que és com ho pronuncien els natius. I així, s’hauria de normalitzar Lleger, que ja és oficial, com hem dit, des de 1989.

Intervé Ignasi Muntaner dient que el cas Lletger/Lleger és el de molts pobles. Que, en el cas que ens ocupa, la forma culta és Lletger i la vulgar Lleger. Es posa l’exemple de Puigreig, que és com ho escriuen, però, en canvi, ho pronuncien “Porreig”. Ara bé, el que no accepten és escriure “Porreig”. També es posa l’exemple de Bargalló/Margalló; que a Catalunya es deia Bargalló, mentre que al País Valencià es deia Margalló; però en el seu diccionari, Pompeu Fabra, va definir Margalló, mentre que per Bargalló, en referir-se al mateix objecte (planta), en lloc de repetir la definició, va indicar “veure Margalló”, amb la qual cosa es va començar a creure que la forma correcta a Catalunya era Margalló, i la forma Bargalló es va començar a perdre.

En Muntaner també comenta que en Coromines diu que Lletger prové de Leodegari, i que de cap manera Odger prové d’aquell, sinó en tot cas Llogari o Llugari.

En Solé reconeix l’error comès en la conferència en assignar a Coromines que Lodger provenia d’Otger. No ho va dir ell, és cert. En els pocs documents que cita en Coromines, troba les formes “Lotger” i “Llotger”, referint al llogaret baix penedesenc; també “Letger” com a cognom a Àger (1820), i Lodeger al Pallars (1069), i Leodegarius al Barcelonès (964), aquests dos últims com a nom de persona.

El que sembla que no va conèixer en Coromines –diu en Solé- és el document de 1059, o no el va tenir en compte. En el document en qüestió trobem, per una banda el topònim Lodger (unes terres), i per altra el nom propi del seu propietari, Odger. Aleshores, Lodger prové de Leodegrius? O prové d’Odger? Per en Solé Lodger significaria “terres de l’Odger”, i que l’escrivà, en una època en què no hi havia regles d’escriptura i que hom solia escriure tal com ho sentia la seva oïda, va escriure Lodger en lloc de l’Odger, que sonen exactament igual.

En Muntaner afirma que en etimologia no s’ha donat mai el cas que d’una paraula iniciada en L o en O, esdevingui la corresponent en O o en L. És a dir, que és més probable que Lodger provingui de Leodegrius tal com deia Coromines, que no pas d’Odger.

En Solé, amb tot, defensa la seva teoria, donant tot el valor d’aval, al document de 1059; potser no es tracta tant d’etimologies, sinó de pronúncies i de l’escriptura d’aquestes pronúncies.

2. En Solé, diu que donat que per exposar aquest punt de l’ordre del dia, esperava poder disposar d’ordinador i pantalla, i en no venir, o no poder venir, qui ho havia així proposat, i que donada l’hora que s’ha fet…, s’acabi la reunió després del punt 3, tot posposant per la reunió de juny els temes que queden pendents.

3 .

• Es diu que caldrà comprovar-ho almenys en aquells termes on tenim investigadors

• En Lluís Tetas ens diu que ja s’ha aconseguit el vistiplau dels familiars, i que encara s’està cercant la versió informàtica del text. En cas que no es trobi es plantejarà la possibilitat de convertir el text mecanografiat en un document word, per tal de dur a terme la publicació.

• S’aclareix que el que demanen els de l’Associació del Pati de Calafell és sobre el vocabulari mariner, cosa que en principi se’ns escapa als toponímics; és a dir, no és el nostre tema.

• En Vicenç Carbonell indica que existeix bibliografia sobre el tema, tant sobre la platja de Vilanova com de tota la costa, des de les terres de l’Ebre i fins al Garraf inclòs. També indica que ell, personalment, disposa de dues “llibretes de pescadors” de Vilanova, que són les anotacions que feien cada un dels patrons de pesca per recordar les senyes que els resultaven productives.

• Ignasi Muntaner proposa que ens posem en contacte amb Bernat Vellvé i Blanch i el convidem a venir almenys en una de les nostres reunions.

Per acabar, el nostre company en Joan Latorre ens reparteix alguns exemplars del seu llibre Un vinicultor vendrellenc: Jaume Foix i Julivert (1853-1910) i la Mina-Vinyet. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Penedès, Ajuntament del Vendrell i Ajuntament de Santa Oliva, 2022. Llibre que va ser presentat a la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell a la tarda del dia 9 de març de 2023.