ACTA DE LA REUNIÓ DEL GET, celebrada a Canyelles (Garraf), el 26 de març de 2022

Celebrada a Canyelles (Garraf) el 26 de març de 2022, de 17 a 19 h.

Assistents: Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig i Francesc Riera i Prenafreta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); Josep Solé i Armajach (Bellvei); i Jaume Montaner (Canyelles).

Excusen l’assistència en Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella) i Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles).

Inicia el torn de paraula en Josep Solé suggerint que tal vegada Àngel Guimerà es va inspirar en el topònim de comarca “Baix Penedès” per titular una de les seves obres Terra Baixa. Reconeix que és un pèl agosarat afirmar tal cosa i més quan aquell títol, i per mèrit de l’obra, s’ha convertit en una metàfora, en un concepte universal; amb tot, l’autor era del Vendrell. Més clar es el terme “capçalera del Baix Penedès” expressió que utilitza, en els seus escrits, l’escultor de Banyeres del Penedès, Josep Cañas, per referir-se a la muntanya del Montmell, cosa que implica que el creador de volums visualitzés la comarca com un gran llit. Es tractaria, doncs, d’un topònim literari…

Ignasi Muntaner assenyala que en moltes obres de toponímia s’hi afegeixen llistats o apartats amb quest tipus de topònims.

En Solé continua dient que disposa d’un topònim literari de creació pròpia, en quan fa cosa de setze o disset anys va publicar en una revista local (Bellvei) un article que va titular “La barraca de l’Atzavara”, una mena de poema en prosa on descrivia una espectacular barraca que existeix al terme de Bellvei.

Canviant de tema i d’alguna forma relacionat amb l’últim dit, en Solé comenta que és una veritable llàstima que el llibre sobre les barraques de Bellvei, del que es va mencionar la seva presentació a la reunió de desembre últim, resulti pobre en topònims, en quan un bon nombre d’aquelles es presenten sense nom i moltes d’altres assenyalant només el topònim general de partida; que fins i tot, en algun cas en que se li assigna un topònim concret, aquest és de nova creació i no pas perquè sigui el tradicional, el d’ús corrent en l’oralitat. Amb tot, havent-se perdut aquesta oralitat en la mateixa mesura en que ha disminuït la població activa pagesa, recuperar el possible topònim exigeix investigació.

En Francesc Riera ens pregunta, cosa que de moment no li sabem respondre, per qui era en Amigó, el qual va firmar diferents dibuixos de la vila de Sant Sadurní d’Anoia, dibuixos que actualment es conserven a l’Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès per donació de Carles Querol i Rovira (https://carlesquerol.wordpress.com/2017/03/06/deu-dibuixos-locals-de-fa-60-anys) i que ara, ell conjuntament amb Josep Piñol, han trobat més dibuixos del mateix a la masia dels Tres Trulls, en terme de Sant Llorenç d’Hortons. En Muntaner diu que mirarà si es present en un Diccionari d’artistes que pot consultar.

Dita masia, que al llarg de la història ha estat coneguda amb altes noms, disposa d’un interessant arxiu que en Francesc i en Josep estan treballant. El document més antic que han trobat és de 1395, pel qual en Guillem Bonapres (o Benapres) atorga una legítima a una filla seva, Saurina, qui es casa a la parròquia de Sant Sadurní de Subirats. El curiós, per la coincidència de cognoms, és que la masia va ser comprada el 1796 pel comerciant sitgetà Salvador Mestre i Benapres (1748-1823).

En Muntaner assenyala que Benapres és un cognom ben estès a Sitges, però que li sembla que prové de Tarragona.

En Francesc i en Josep expliquen que han excursionat per terres de Selma i que han quedat impressionats d’aquells paratges, per la masia Manlleva; que al Pla de Manlleu van trobar la masia Armajach…

En Josep Solé explica que la seva avia materna prové d’una masia de l’antic terme de Selma; que l’hereu de la masia Manlleva es va casar amb una pubilla de Bellvei, i que des d’aleshores la casa bellveienca es coneix per cal Manlleva; que la masia, actualment és una casa rural.

En Joan Latorre ens convida a la presentació del seu llibre Santa Oliva desapareguda, que tindrà lloc el dissabte vinent, 2 d’abril, les 19 h, al Monestir de Santa Oliva. Dit això, ens diu que està duent a terme un buidat d’un sèrie de documents que es conserven l’Arxiu de la Corona d’Aragó i que es centren en Bonastre i Albinyana. També ens indica que l’antic Calders estava situat al que avui nomenem Sant Salvador, que probablement l’actual ermita de Sant Salvador estigui construïda sobre l’antiga església de Calders.

En Joan continua dient que també està interessat en saber més sobre les muralles del Vendrell, que les fortificacions que s’hi van dur a terme durant la tercera guerra carlina obeïen a un pla general que incloïa Vilanova i la Geltrú, Sitges i Vilafranca del Penedès… Intueix que al Diari de Vilanova d’aquella època s’hi podria trobar informació, però aquest material no està digitalitzat.

En Muntaner afirma que Sitges ja estava fortificada des de la primera d’aquelles guerres, que per la tercera no s’hi va fer res d’especial; que els exemplars del Diari de Vilanova del segle XIX és possible que es guardin a la Biblioteca Víctor Balaguer.

Durant tot la sessió hem tingut un convidat que en Ignasi Muntaner, de fa temps, ens havia assenyalat com algú a qui li podria interessar el nostre grup de treball. Es tracta d’en Jaume Montaner, de Canyelles, tot i que actualment viu a Barcelona. Al Jaume l’hem conegut mercès al seu blog on hi tracta competentment temes de genealogia, i ara, mercès a les gestions d’en Josep Segura l’hem tingut aquesta tarda entre nosaltres.

En Jaume ens ha dut un llistat de noms de casa de Canyelles que havia aconseguit mitjançant entrevista a un vell veí de Canyelles. Ens parla també de la barraca del Candau, de la qual avui se’n conserven runes, que es troba al Pla del Bosc. Sembla, ens diu, que el seu nom prové d’un propietari que no volen que ningú passés pel seu camí, hi va posar un cadenat.

En Jaume s’ha mostrat molt sol·lícit, de manera que ja el podem considerar membre del GET. Ens hem compromès que a la propera reunió li donarem algun dels exemplars de toponímia publicats perquè disposi d’un exemple o model de treball.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *