Reunió celebrada de 17 a 19 h
Assistents: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig i Francesc Riera i Prenafreta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); Josep Solé i Armajach (Bellvei); i Josep Sicart i Martínez (Bonastre).
Excusa l’assistència en Lluis Tetas i Palau.
S’inicia la conversa creuada entre diversos dels assistents sobre el tema de les barraques de pedra seca en ocasió del llibre que s’ha presentat aquest matí mateix a Bellvei sobre les barraques del seu terme, i a la que hi ha assistit en Joan Latorre. El seu autor, en Robert Rovira i Ferré, de l’Arboç, s’ha convertit en un especialista en el tema, comptant en la seva obra escrita també un llibre que mostra quatre itineraris pel terme de la seva vila.
A la Bisbal del Penedès també recentment es va presentar Les barraques de pedra seca de la Bisbal del Penedès, que es tracta d’una primera part, la segona l’està treballant el seu autor en Jaume Miró i Banach. En parlar de la Bisbal no s’ha pogut evitar el parlar dels nostres companys en Àngel Rovira i Turdiu i en Benjamí Català i Benach, el qual, aquest últim, és autor d’una ingent obra en que no hi manca de forma excel·lent el tema de la pedra seca referida als termes municipals de La Bisbal i del Montmell.
En Latorre ens ofereix noves dades sobre l’obra que està treballant i de la qual ja en va parlar en l’anterior reunió. Sembla que sortirà aquest febrer vinent de la mà de l’editorial Efados. Ens parla de la forma de treballar amb aquesta, que facilita eficaçment la tasca i tot per mitjans informàtics. Ens dóna altres detalls sobre l’edició, de la importància de les antigues fotografies que a cops permeten detectar elements desapareguts, com és el cas, per exemple, del Molí de la Vila, detectat en fotografies dels anys 20 del segle passat, i que en Alfons Galvan, propietari aleshores del terreny, tot furgant va trobar la roda del molí entre d’altres elements; tot i que el nou propietari ho ha tornat a enterrar. Les fotografies, a cops també, han servit per recuperar-los com és el cas de l’abeurador i safareig de Santa Oliva, com també del seu safareig dels morts i dels malalts.
En Josep Sicart ens descriu el recorregut de l’aigua de la font de Bonastre (que actualment no raja). Aquesta era usada per l’ús de boca dels veïns i la sobrant anava a parar a un abeurador i d’aquest, mitjançant una canalera de metre o metre i mig a un safareig, i la que sobrava, per sobreeiximent, al torrent. També existia un safareig de malalts allunyat de la població, vora el torrent, nomenat la Bassa de les Angines.
A can Benet també existia un font l’aigua de la qual anava parar a un safareig i després de regar alguns horts, al torrent. També hi existia un safareig d’infecciosos, sense canalitzar de manera que l’aigua s’hi tenia que dur.
En Josep Segur ens explica les gestions que ha dut a terme per mirar de connectar amb el genealogista de Canyelles, i de moment, aquest, no ha donat senyals de vida.
S’ha parlat del terme “gavatxó” que sembla que originàriament significava “algú que parlava malament”. Als occitans emigrats a Catalunya se’ls va titllar de gavatxos pel seu accent.
S’ha parlat de les etimologies de Bellver (Vilobí del Penedès), de Bellvei… En Muntaner indica que, a cops, l’arrel “bell” substitueix un originari “mal”; que els veïns per evitar la possible ofensa que els significava sentir-se dir que eren de “mal” el van canviar per “bell”. Es parla que un possible exemple podria ser Bonastre, que podria venir de Malastre, tot i que l’etimologia d’Alastre d’on prové Bonastre continua sent un misteri.
El primer document conegut que nomena Bellvei, al cartulari de Sant Cugat del Vallès, indica on es trobaven cada una de les fites que separaven els territoris del castell de Castellet i els que pertanyien al citat monestir. En Solé indica, però, que és molt difícil que actualment se’n pugui trobar alguna. En Carbonell indica que en un document del segle XVII, referent a la Quadra de Miralpeix, també es citen totes les fites (antígons) respecte dels termes de Ribes i de Sitges fins arribar al Padruell. Aquestes fites consistien en un pedra dret i dues de més petites, una a cada costat de la primera, i que mostraven la direcció. El 1889 es va dur a terme un fitació general; cada uns quants anys s’anaven comprovant…, avui gairebé han desaparegut totes. Una fita que té gravat l’escut de Vilanova i la Geltrú es troba enganxada en una pedra prop d’un xalet. Avui han perdut la funció que tenien i el nou urbanisme no les ha tingut en compte; així trobem urbanitzacions, com la del Portell en terme de Piera però que entra també en terme de Sant Sadurní, i es podrien aportar molts altres exemples semblants.
D’antígons n’hi havia de terme municipal però també de carrerada. En Vicenç ens recorda que té publicat un article sobre els antígons d’Avinyò. També ens indica el seu interès per esbrinar el significat de “roda del Raldiris” que dóna nom una sínia. Es sap que es refereix a un instrument de l’ofici de corder, però que deuria tenir de peculiar per disposar de nom propi o diferenciat d’altres rodes? Com passa amb molts altres topònims, de moment, la discussió del tema només pot donar lloc a especulacions.
En Muntaner ens torna a parlar dels treballs que porta entre mans, dels quals se’n va parlar en l’anterior reunió. Sobre el de la biografia de mossèn Batlle ens diu que el seu pare es va guanyar una medalla pel temps que va servir l’exèrcit a Cuba, participant en la primera de les guerres en el que aleshores era un colònia. La conversa ha derivat sobre el tema de l’esclavisme, que fins que no va ser prohibit era cosa normalitzada en la societat de l’època, és dir, fenomen no mal vist. Passa semblant –remarca en Muntaner i en Vicenç- sobre la tortura en temps de la Santa Inquisició. Així ens ho fa veure –diu en Solé, aportant una nota d’erudició- el filòsof Balmes, que es va esplaiar sobre el tema en l’obra on compara el catolicisme amb el protestantisme. Muntaner insisteix que molts del indians o americanos que són titllats d’esclavistes, primer caldria demostrar-ho.
Sembla que els padrons de Sitges aviat seran consultables mitjançant Internet.
En Josep Sicart ens informa que el seu treball toponímic sobre Bonastre calcula que el podrà tenir enllestit d’aquí a dos anys. També ens informa que s’ha fet soci dels Amics de la Wikipèdia, i que col·labora en introduir-hi topònims de Bonastre, tot convidant a la concurrència a què ens hi animem donada la importància de l’àmbit expansiu del medi (informació oberta a tot el món).
Els companys de Sant Sadurní informen de la quantitat de topònims que tenen recollits al dia, que de moment sumen uns 800. Observen que hi ha topònims repetits que es refereixen a llocs diferents, tal com passa, per exemple, amb “la vinya gran” o amb “la vinya de la vídua”.
En Solé diu que ha trobat el topònim “Cartago vetus” situant-lo a Olèrdola. En Carbonell aclareix que es tracta de topònims, com també succeeix amb “Subur” que en temps dels romàntics, de Milà i Fontanals… els quals es trobaven amb aquests topònims en textos antics i els situaven on els semblava, intuïtivament, però que no corresponen a la realitat científica.
La reunió ha finalitzat amb un brindis per desitjar-nos, mútuament, un bon any.