Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva), Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca), i Jaume Montaner (Canyelles).
Excusen la seva assistència: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú) i Luis Tetas (Vilafranca, Calafell).
Hem comptat, avui, amb la presència i participació d’en Josep Rovira i Casas del Pago (Subirats), membre del Centre d’Estudis de Subirats (CESUB) i de la seva secció de toponímia.
ORDRE DEL DIA
- Les segones jornades de la llengua (tardor 2025)
- Torn de paraules.
Joan B. Morgades ens presenta un exemplar del llibre, recentment publicat, El Mediona-Riudebitlles, la vida d’una vall, escrit per autors dels cinc pobles per on passa el riu, sent, ell mateix, un d’ells.
1.- En Solé informa de la reunió convocada per la secció del parlar penedesenc, que va tenir lloc a la seu de l’IEP a Vilafranca del Penedès, el dia 11 del passat mes de maig, en la qual va ser convidat com a membre de la secció de toponímia. El motiu de la reunió era la d’iniciar l’organització d’unes segones jornades sobre el parlar penedesenc per la tardor de 2025. El cap de la secció del parlar penedesenc, el nostre company, Ramon Marrugat, va fer memòria als presents de les primeres jornades, que es van celebrar el 2016, i que van ser tot un èxit. Se’ns demana la nostra participació igual queue ho vàremem fer en les primeres i fins i tot pot ser una bona ocasió per publicar un llibre en la nostra col·lecció de toponímia. Al respecte, el nostre company Lluis Tetas està revisant l’obra del difunt Sr. Joan Hugué i Rovirosa sobre la toponímia de Calafell, i podria ser aquesta l’obra que es publiqués per l’ocasió.
2. En Morgades s’interessa pel significat dels topònims Barquera i Barquies que troba a Sant Pere de Riudebitlles i, el primer, també a Olèrdola. Se li diu que Barquera és un topònim que trobem a molts pobles penedesencs, encara que potser en molts d’ells només es conservi en la documentació. Aprofitant les noves tecnologies hem pogut consultar l’Onomàsticon i el Diccionari Etimològic, que els contempla, i ens permet comprovar que també són presents en altres comarques. Tot i que no està prou ben definit, es desprèn, per aquests diccionaris i per l’experiència d’haver-nos-ho trobat en diversos documents, que es tracta d’un tros de terreny cultivable que es devia distingir de la resta de propietats d’un pagès per una relació impositiva especial i suposadament favorable al dit pagès, respecte del que es cobrava el senyor jurisdiccional. Moltes barqueres es troben situades al costat o prop d’un riu, torrent o riera de manera que també es pot relacionar amb el regadiu o amb algun tipus de cultiu diferenciat.
En Jaume Montaner ens informa que s’han vençut les dificultats que hi havia per consultar la documentació de l’arxiu municipal de Canyelles. Ens diu també que li sembla que el mas Pujol podria ser el mateix mas que cal Veguer; que el sorprèn el topònim casa Miró quan es tracta d’un cognom molt poc comú o gairebé inexistent a Canyelles, només l’ha trobat en un mariner que va morir en campanya…
N. P. L’any 1804 a Canyelles hi havia un pagès que es deia Josep Miró (a) Xum (Arx. Not. Notari Jaume Marià Ramona, núm. 37).
S’ha parlat de les plaques que s’havien col·locat a les poblacions assenyalant el partit judicial al qual pertanyen, normalment a les façanes de les primeres cases d’entrada i de sortida de les poblacions. A Canyelles encara es conserven, tot i que sembla que una d’elles ha desaparegut recentment.
En Josep Piñol ens diu que aquest matí ha tingut ocasió de visitar el jaciment arqueològic de Subur –que era dia de portes obertes- i ha pogut comprovar que disposen del text que sobre el topònim té publicat el nostre company Ignasi Muntaner, així com el mapa que ens va fer conèixer en Lluís Tetas; és a dir, que estan ben documentats.
En Muntaner ens parla de l’església sitgetana del Vinyet, tot dient que l’antiga ermita va ser construïda sobre una vila romana, que l’ermita va ser destruïda per construir una església al segle XVI i que aquesta també ho va ser per construir l’actual que és del segle XVIII. Sembla que de l’antiga ermita encara se’n conserva alguna resta, no així de la construcció del segle XVI. Per trobar restes de la vila romana s’ha emprat un geolocalitzador.
En Josep Rovira ens parla que està cercant una mina del temps dels romans, en terme de Subirats, de la qual en té notícia. Sobre el topònim Quintana sobre el qual s’ha dit que es refereix a un terreny de mala qualitat, inculta o erma, en Rovira puntualitza que no es tracta ben bé d’això, almenys pel topònim existent en terme de Subirats, sinó d’un terreny que no es treballa o que és volgudament erm i que tenia la funció de deixar un espai clar que permetés la visualització de possibles perills (animals…). A la Quintana –continua dient- si va construir un corral, que es va conèixer per corral de les mayoles o dels mayols, i posteriorment s’hi va construir una barraca.