Assistents: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Sicart i Martínez (Bonastre); Josep Piñol i Roig i Francesc Riera i Prenafreta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); i Josep Solé i Armajach (Bellvei).
Excusa la seva assistència:
Jaume Pardo (Torrelles de Foix) i Ángel Rovira (La Bisbal del Penedès-El Montmell)
Es presenta un nou membre al grup, en Francesc Riera, paisà d’en Josep Piñol.
Es parla d’en Jaume Muntaner de Canyelles, qui treballa genealogies, i que tal vegada podria estar interessat en desenvolupar la toponímia local, avesat com està en l’arxivística.
Pren la paraula en Vicenç Carbonell per informar la nova pàgina web de la que disposa el GET, tot suggerint també una sèrie de propostes que s’hi poden desenvolupar. A la dita pàgina s’hi pot accedir bé a partir de la pàgina d’inici de l’IEP clicant “Blogs” i després “Blog de la secció de toponímia” o, directament, mitjançant l’adreça:
http://www.iepenedesencs.org/public/toponimia
on s’hi poden llegir les actes corresponents a les reunions trimestrals del GET (correspon a la pàgina d’inici).
Des de la mateixa també es pot accedir a “Qui som” on després de definir la disciplina i l’interès que té, es donen unes pautes mínimes que poden ser útils per a tots aquells que vulguin desenvolupar-la, sent la seva fi última, la publicació de les recerques.
Una altra opció, “Llibres de toponímia penedesenca” es diu que caldria que s’actualitzés doncs no és de tot exhaustiva.
En Vicenç ens diu que la base de dades, actualment amb més de 24.000 noms de lloc es troba paralitzada per manca de pressupost. L’havia iniciat una becària els anys 2002-2003 i, posteriorment, en Josep Solé, de forma desinteressada i gratuïta la va continuar tot doblant els noms que hi havia introduïts, referències que també es troben a la base de dades, de manera que a més dels topònims i la seva classificació també s’hi indica la font primària, cosa especialment útil per als historiadors, per exemple. En aquesta base de dades hi ha introduïts els llibres complerts d’Olivella (2004) i de Sitges (1986), així com els topònims trobats en 163 referències (llibres, capbreus, notarials, mapes, etc.). Es disposa d’un material ingent perquè la base de dades pugui ser augmentada, així, per exemple, amb les dades que aporten els llibres publicats fins avui, o els diferents llistats que els membres del GET han anat treballant.
En Muntaner proposa que els llibres publicats puguin ser consultables introduint-los a la pàgina o blog del GET, cosa que seria fàcil de fer amb els aquells que han estat treballats informàticament. Tot i que s’ha comentat que això comportaria un desfasament amb la base de dades doncs aportaria topònims que encara no haurien estat introduïts a la base de dades, s’ha considerat finalment que no produeix cap inconvenient; i no treu que en un futur es puguin anar introduint a la base, que ofereix ítems classificatoris que no consten als llibres publicats. Per fer realitat la proposta d’en Muntaner només caldria el vist-i-plau de l’IEP.
Una altra proposta que aporta en Carbonell es que al blog del GET s’hi creí una nova pàgina dedicada a introduir-hi articles de temàtica toponímica; aquesta pàgina es podria anomenar “Qüestions de toponímia” i qualsevol del grup hi podria col·laborar. La proposta va ser acceptada.
Passant a un altra tema, en Vicenç Carbonell ens torna a parlar de quelcom tractat ja en les últimes reunions (la última, degut a la COVID, va ser el setembre de 2020), tot posant-nos al dia. Es tracta del grup de voluntaris Garraf Coopera, que ha escanejat la totalitat de les fitxes de cartró que al llarg de seixanta anys havia confeccionat, una per a cada un dels topònims, i que a més, les han passades a word; també han escanejat i estant treballant els treballs que en Vicenç havia donat a conèixer, al llarg de tot aquell temps, a l’IEP, a la Talaia, a la revista La Geltrú, etc., i els incorpora a un nou projecte “Noms de lloc del Penedès”, que malgrat que avui per avui encara no disposa de promotor públic, s’hi ha mostrat interessat l’IEP, l’Arxiu Comarcal del Garraf i les Biblioteques de Vilanova. El projecte manté la mateixa codificació de la Base de Dades, però les seves característiques són ben diferents, doncs desenvolupa en redacció, el que aporta aquella i les fitxes (que sols indiquen els criteris bàsics: visites i comentaris, documentació, bibliografia, cartografia, etimologia i cronologia); a més es troben actualitzades i numerades. Tot aquest ingent treball és producte de la col·laboració de diverses persones, entre les quals algunes del GET, que quan es el cas també s’hi fan constar els seus noms i cognoms. Es tracta d’un projecte obert en el qual hi pot col·laborar tothom.
Comentant l’estat actual dels nostres treballs, que idealment culminen en la publicació d’un llibre amb els topònims de tot un terme municipal, cosa que significa, generalment, anys i anys d’investigació, es detecta la dificultat que tenen -els qui havent assolit dit objectiu-, per emprendre la investigació d’un altre terme, sent, a més, convenient i idoni, que els treballs locals siguin desenvolupats per algú de la mateixa població, que conegui bé el terme i la seva gent. Es el que es podria nomenar “la síndrome del fill únic”. La cosa es més que comprensible i contra això no hi ha més que esperar que la providència vagi engrossint el nombre d’individus que formen el GET.
També s’ha parlat de genealogies, és a dir, d’antropònims, disciplina parenta de la toponímia. En Joan Latorre, per exemple, els va incorporar en el seu llibre sobre la toponímia de Santa Oliva; i el nostre company Josep Segura, com es sap, la desenvolupa especialment, cosa que l’ha dut a la toponímia. En Josep Solé comenta que té feta la del cognom Armajach, que s’inicia a Catalunya a principis segle XVI mitjançant l’entrada de dos germans, mestres de cases, procedents de França; diu que és interessant veure com creixent les diferents generacions i com es van escampant per diferents poblacions catalanes fins arribar al Baix Penedès i fins i tot formar part de l’emigració a Amèrica. L’arbre dels Armajach a Catalunya seria del tot complert sinó fos per la destrucció soferta per l’arxiu parroquial de Torrelles de Foix, una de les poblacions on s’hi van assentar.
Es parla també de la col·laboració amb el projecte de l’IEP sobre els pobles abandonats.