Col·labora a fer possible
‘De la Mancomunitat a la República’
de la sòcia Montse Comas

La sòcia de l’IEP Montserrat Comas ha fet una recerca sobre la cultura vilanovina els anys centrals del segle XX. Ara s’està plantejant l’edició en format llibre i des de l’iEP s’hi col·labora, però no podem fer-nos càrrec de tot el cost, de manera que l’autora ha inclós el seu llibre al portal verkami de micromecenatge.
Tema del llibre:

La fama de Vilanova com a ciutat culturalment activa, ha estat sempre així? Els anys centrals del segle XX van ser de gran efervescència intel·lectual i d’activisme social. Vilanova va tenir un paper rellevant en el context català. En aquells anys fou una ciutat activa i fins ara, inèdita.Aquells que volgueu aportar una quantitat de suport al projecte ho podeu fer mitjançant la web:

Presentació del llibre:
“La llibreria de la Rambla i l’alternativa cultural de Tarragona (1968-1980)”
Dijous 28 de febrer

Dijous 28 de febrer
Tarragona
Sala d’actes de l’Arxiu, M2, segona planta de l’espai Tabacalera
Set de la tarda

De Ramon Marrugat Cuyàs

A càrrec de Josep M. Muñoz i Lloret, director de L’Avenç

L’acte tindrà lloc el proper dijous dia 28 de febrer a les 19 h, a la sala d’actes de l’Arxiu, M2, segona planta de l’Espai Tabacalera, Av. Vidal i Barrraquer.

Veure l’invitació en format PDF

De Milà i Fontanals a Vidal i Valenciano, dos aniversaris
Divendres 8 de febrer

Divendres 8 de febrer
Vilafranca del Penedès
Sala d’actes de Vinseum
Dos quarts de vuit del vespre

Presentació del llibre La Societat Coral El Penedès i el seu temps, commemoratiu dels 150 anys de l’entitat fundada per Eduard Vidal i Valenciano.

Projecció del documental commemoratiu del centenari del monument erigit a Milà i Fontanals a la seva vila nadiua de Vilafranca del Penedès.

L’acte anirà a càrrec dels seus autors: Ramon Arnabat, Joan Solé i Bordes i Joan Cuscó. Amb l’assistència del regidor de cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, Raimon Gusi i membres de la Societat Coral El Penedès.

En acabar, la Societat Coral El Penedès ens interpretarà unes cançons del seu repertori.

En conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i la col·laboració del Vinseum.

Visita guiada per l’edifici històric de la Universitat i el Seminari Conciliar de Barcelona
Dissabte 2 de febrer

Dissabte 2 de febrer
Barcelona

Horari de la sortida, que serà matinal:

Vilanova i la Geltrú, estació de busos, a les 8.20 del matí.

El Vendrell, parada de bus, avinguda de Jaume Carner, a les 8.40 del matí.

Vilafranca del Penedès, parada de bus, plaça del Penedès, a les 9.00 del matí.

Import aproximat de la sortida: 24€ els socis i 28€ els no socis.

(inclou el transport amb autocar i el guia)

Organitza la secció Arts.

Per una millor organització de la visita confirmeu la vostra assistència a la secretaria de l’IEP, al tel 93 892 19 79, o per correu electrònic:secretaria@iepenedesencs.org

Veure el trìptic en format PDF

Xerrada sobre l’arquitecte Elies Rogent
Divendres 1 de febrer

Divendres 1 de febrer
Vilafranca del Penedès
Capella dels Dolors
Dos quarts de vuit del vespre

Elies Rogent i Amat (Barcelona, 1821-1897) és sens dubte una de les figures més influents i prolífiques de l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle XIX. El seu descobriment, reconeixement i difusió de l’art medieval a Catalunya fou fonamental en la construcció del llenguatge historicista i un impuls fonamental per actualitzar i revitalitzar el món de la construcció a casa nostra, tot situant-lo en el context europeu contemporani. La seva posició al capdavant de la primera escola superior d’arquitectura de Catalunya, així com els seus nombrosos projectes d’edificació i restauració seran decisius tant per a l’eclosió del Modernisme com per a la formació de la nova generació d’arquitectes encapçalada per Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner.

La secció d’Arts de l’Institut d’Estudis Penedesencs proposa un acostament al món de Rogent i el seu context arquitectònic tot proposant una primera sessió introductòria amb la visita a la Capella dels Dolors de Vilafranca del Penedès, testimoni més destacat dels diversos projectes que elaborà al Penedès, i una segona sessió amb la visita de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona i del Seminari Conciliar de la ciutat comtal.

Veure el trìptic en format PDF

Presentació del llibre “EL PENEDÈS SOTA LES BOMBES” de Ramon Arnabat, David Íñiguez, Adrián Cabezas i David Gesalí
Divendres 25 de gener

Divendres 25 de gener
El Vendrell
Centre Cultural de l’Estació
Vuit del vespre

La presentació anirà a càrrec de la catedràtica d’història de la URV Montserrat Duch, de l’Alcalde del Vendrell Benet Jané i dels autors.

Durant la primavera de 1937 els penedesencs van començar a veure ploure bombes amb impotència damunt les seves cases, fàbriques, camps de conreu, platges, ports, estacions de ferrocarril i carreteres, sense poder distingir en alguns casos quins objectius perseguia l’aviació agressora.

Tot i que el front era lluny, a l’Aragó, el perill i les amenaces venien del mar i del cel, dels bombardeigs marítims i, sobretot, aeris. De fet, fins l’ocupació franquista de finals de gener de 1939 aquesta situació no tindrà cap mena d’aturador, amb intervals demajor i de menor intensitat. Bombardeigs emparats en la foscor o be a plena llum del dia; amb formacions d’esquadrilles de bombardeig, patrulles o aparells solitaris; en volrasant o a gran altitud llençant bombes de divers tipus i potencial destructiu.

Pel que fa a les coordenades temporals, els atacs es van produir tant si el front de guerra encara estava lluny de Catalunya en els primers mesos de 1937, o si aquest s’apropava al territori, durant el gener de 1939. Tots ells van ser constants i s’identificà els agressors amb els noms més diversos, Sabatetes o Isidrus, Paves, Junkers, trimotors, …, molt sovint incorrent en la imprecisió i l’error en la identificació dels bombarders. De fet, i com veurem, al Penedès s’hi van viure atacs de pràcticament totes les modalitats existents al llarg de la guerra i amb bombarders que be podien ésser potents avions trimotors o bimotors i, també hidroavions.

Què havia succeït per a que es produís aquest fet tan aclaparador durant més de vint mesos? Quins eren els suposats objectius? Quants atacs es van produir? Quanta gent hi va morir? Si voleu conèixer les respostes a aquestes preguntes veniu a la presentació.

Al final de l’acte s’entregarà un exemplar als socis assistents.


Presentació del llibre “EL PENEDÈS SOTA LES BOMBES” de Ramon Arnabat, David Íñiguez, Adrián Cabezas i David Gesalí
Dijous 24 de gener

Dijous 24 de gener
Vilafranca del Penedès
Auditori del Vinseum
Vuit del vespre

La presentació anirà a càrrec dels autors mitjançant una conferència audiovisual

Durant la primavera de 1937 els penedesencs van començar a veure ploure bombes amb impotència damunt les seves cases, fàbriques, camps de conreu, platges, ports, estacionsde ferrocarril i carreteres, sense poder distingir en alguns casos quins objectius perseguia l’aviació agressora.

Tot i que el front era lluny, a l’Aragó, el perill i les amenaces venien del mar i del cel, dels bombardeigs marítims i, sobretot, aeris. De fet, fins l’ocupació franquista de finals de gener de 1939 aquesta situació no tindrà cap mena d’aturador, amb intervals de major i de menor intensitat.

Bombardeigs emparats en la foscor o be a plena llum del dia; amb formacions d’esquadrilles de bombardeig, patrulles o aparells solitaris; en vol rasant o a gran altitud llençant bombes de divers tipus i potencial destructiu.

Pel que fa a les coordenades temporals, els atacs es van produir tant si el front de guerra encara estava lluny de Catalunya en els primers mesos de 1937, o si aquest s’apropava al territori, durant el gener de 1939. Tots ells van ser constants i s’identificà els agressors amb els noms més diversos, Sabatetes o Isidrus, Paves, Junkers, trimotors, …, molt sovint incorrent en la imprecisió i l’error en la identificació dels bombarders. De fet, i com veurem, al Penedès s’hi van viure atacs de pràcticament totes les modalitats existents al llarg de la guerra i amb bombarders que be podien ésser potents avions trimotors o bimotors i, també hidroavions.

Què havia succeït per a que es produís aquest fet tan aclaparador durant més de vint mesos? Quins eren els suposats objectius? Quants atacs es van produir? Quanta gent hi va morir? Si voleu conèixer les respostes a aquestes preguntes veniu a la presentació.

Al final de l’acte s’entregarà un exemplar als socis assistents.