La Pedra Seca: un tresor de la terra, l'obra callada del pagès, un símbol d'identitat, un patrimoni amenaçat...

L’exposició romandrà oberta els diumenges d’11 a 13 hores, en visites programades, de 25 minuts.

Possibilitat d’ampliar horari o dies en funció de les peticions que es rebin

Cal inscripció prèvia:

• formulari de contacte
  
• Tel 669 88 29 59

Amb motiu del reconeixement de la tècnica de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO, el novembre de 2018, l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han produït aquesta exposició sobre les construccions i les tècniques presents al nostre país. La mostra, eminentment fotogràfica, pretén oferir una panoràmica àmplia sobre aquest llegat, posant èmfasi en les variants tipològiques més habituals i en la diversitat territorial. Explica, també, la vigència actual d’aquesta arquitectura, harmònica amb l’entorn natural i sostenible des de tots els punts de vista.

L’exposició s’estructura en 20 plafons temàtics amb imatges i textos. Els àmbits tractats són:

1. La base geològica

2. Què és la “pedra seca”?

3. Tipus de construccions

4. Barraques / Cabanes

5. Construccions de pedra seca declarades bé cultural d’interès nacional

6. La pedra seca, per territoris:

• Alt Pirineu, Aran i Alt Berguedà

• Àmbit metropolità

• Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat

• Catalunya central

• Comarques gironines

• Penedès històric

• Ponent

• Terres de l’Ebre

7. Associacionisme i rutes senyalitzades

8. L’art de la pedra seca a Catalunya: les construccions més singulars

9. La tècnica de la pedra seca, patrimoni cultural immaterial de la humanitat 

Organitzat per: Institut d’Estudis Penedesencs en conveni amb l’Ajuntament de Bonastre
Dins els programes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya (OPEI)
Exposició cedida per la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT)Amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)